La tardor ens ha portat el fred i aquest ens a posat a les portes de l’hivern, una estació que comença amb les festes nadalenques, que avui en dia solen mesclar les tradicions més antigues amb la modernitat més actual.
Un dels elements característics del Nadal és el pessebre. El Monestir de les Avellanes sol iniciar l’hivern i les festes de Nadal amb la instal·lació del seu pessebre. Un pessebre que canvia cada any, d’una forma innovadora, amb simbolisme propi, tot aconseguint un pessebre tradicional amb estètica moderna i a voltes també transgressora. Aquest any, com l’anterior, el claustre ha esta l’espai escollit per representar-hi el pessebre de caràcter més artístic i innovador. Al Monestir però, hi podeu trobar també el Betlem de l’entrada, situat a la Sala Capitular, amb una estètica més clàssica, així com el Betlem de l’església, de caràcter més artesanal. Tots dissenyats pel G. Máximo.
El G. Máximo ha estat bona part del mes de desembre dissenyant i construint el pessebre del Monestir. Al claustre hi podeu veure la representació més innovadora, on l’artista ha reciclat elements moderns amb les característiques tradicionals del pessebre. Hi veureu una gran roda de tractor, dintre de la qual hi ha instal·lat el naixement de Jesús i al voltant tres rodes pneumàtiques més petites amb els reis mags, el pastor i l’estrella de l’anunciació. Completa el conjunt l’arbre de nadal, un arbre sense fulles des d’on es despleguen unes cordes que uneixen els diferents elements del conjunt,
finalment dues grans cintes de colors s’eleven per damunt del claustre i s’entrecreuen damunt del naixement.
L’autor de l’obra, el G. Máximo, no només vol apropar-nos als elements tradicionals i simbòlics del pessebre, sinó que els interpreta artísticament i els adapta als temps actuals. Així doncs no és estrany que utilitzi les rodes pneumàtiques per a allotjar els personatges, ja que la nostra és la societat del moviment, la roda simbolitza doncs els temps moderns, la seua forma circular simbolitza a la vegada el pas del temps, per tant en un mateix element tenim dos missatges, la velocitat en que és mou la nostra societat i el pas ràpid del temps, tot plegat situat en un espai tant antic i gairebé immòbil, com és el claustre del Monestir (s. XII).
Continua llegint →