Exposició de diorames de pessebres al Monestir de les Avellanes

Exposició de dioramesL’espai cultura, art i música del Monestir de les Avellanes, exposa una mostra de Diorames de Pessebres obra de l’artista targarí Josep Maria Ramon.

L’exposició la podreu visitar de forma gratuïta fins al proper 2 de febrer, a la Sala Capitular del Monestir de les Avellanes.

En la mostra veureu diferents escenes de la infància de Jesús, com l’anunciació a Maria, Josep i Maria buscant posada, la fugida a Egipte, etc. D’entre aquestes cal destacar que l’escena del Naixement de Jesús és obra del germà marista Máximo Alonso.

Pessebre de forja de l’artista Antonio Guerra al Monestir de les Avellanes

Com cada any al Monestir de les Avellanes hi podeu contemplar el pessebre que prepara el germà Máximo al claustre.

Aquest any el pessebre està format per un obra d’art de l’artista lleidatà Antonio Guerra. Un neixement fet amb forja que la família de l’artista ha donat al Monestir de les Avellanes juntament amb altres obres de l’autor, les quals podeu contemplar al monestir.

Pessebre2012

El pessebre del centenari, al claustre del Monestir de les Avellanes

Ja fa més d’una setmana que, tothom que passa pel claustre, pot observar el tradicional pessebre del Monestir de les Avellanes.

El germà Máximo de nou ha utilitzat l’espai més característic del Monestir de les Avellanes per instal·lar-hi el pessebre. Enguany cal destacar-hi  dos elements principals: les figures que representen el naixement i els grans números que emmarquen el conjunt.

Fa un temps es van trobar unes imatges antigues de la Mare de Déu, Sant Josep, el nen Jesús, el bou i la mula. Aquestes figures antigues, de proporcions bastant grans i fetes amb guix,  van ser recuperades de l’oblit per l’Arxiu Gavín, i restaurades  ara, per les mans artístiques del germà Máximo.

L’altre aspecte ha destacar dintre del disseny del pessebre d’aquest any, són els grans números 1910-2010. Amb aquests el germà Màximo ha volgut dedicar el pessebre als cent anys de l’arribada dels germans maristes al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.

Per tant podem batejar el pessebre d’aquesta any com el Pessebre del Centenari; que ens convida a tots ha celebrar, al llarg del 2010, una efemèride tant destacada com són els cent anys de nova vida del Monestir de les Avellanes amb els Maristes.

El pessebre del Monestir de les Avellanes

Pessbre del Monestir, nadal 2008La tardor ens ha portat el fred i aquest ens a posat a les portes de l’hivern, una estació que comença amb les festes nadalenques, que avui en dia solen mesclar les tradicions més antigues amb la modernitat més actual.

Un dels elements característics del Nadal és el pessebre. El Monestir de les Avellanes sol iniciar l’hivern i les festes de Nadal amb la instal·lació del seu pessebre. Un pessebre que canvia cada any, d’una forma innovadora, amb simbolisme propi, tot aconseguint un pessebre tradicional amb estètica moderna i a voltes també transgressora. Aquest any, com l’anterior, el claustre ha esta l’espai escollit per representar-hi el pessebre de caràcter més artístic i innovador. Al Monestir però, hi podeu trobar també el Betlem de l’entrada, situat a la Sala Capitular, amb una estètica més clàssica, així com el Betlem de l’església, de caràcter més artesanal. Tots dissenyats pel G. Máximo.

El G. Máximo ha estat bona part del mes de desembre dissenyant i construint el pessebre del Monestir. Al claustre hi podeu veure la representació més innovadora, on l’artista ha reciclat elements moderns amb les característiques tradicionals del pessebre. Hi veureu una gran roda de tractor, dintre de la qual hi ha instal·lat el naixement de Jesús i al voltant tres rodes pneumàtiques més petites amb els reis mags, el pastor i l’estrella de l’anunciació. Completa el conjunt l’arbre de nadal, un arbre sense fulles des d’on es despleguen unes cordes que uneixen els diferents elements del conjunt,G. Máximo elaborant el pessebre de l'església finalment dues grans cintes de colors s’eleven per damunt del claustre i s’entrecreuen damunt del naixement.

L’autor de l’obra, el G. Máximo, no només vol apropar-nos als elements tradicionals i simbòlics del pessebre, sinó que els interpreta artísticament i els adapta als temps actuals. Així doncs no és estrany que utilitzi les rodes pneumàtiques per a allotjar els personatges, ja que la nostra és la societat del moviment, la roda simbolitza doncs els temps moderns, la seua forma circular simbolitza a la vegada el pas del temps, per tant en un mateix element tenim dos missatges, la velocitat en que és mou la nostra societat i el pas ràpid del temps, tot plegat situat en un espai tant antic i gairebé immòbil, com és el claustre del Monestir (s. XII).

Continua llegint