El programa de TV “Carreteres” inclou el Monestir de les Avellanes al reportatge sobre la C-12

“Carreteres” és un programa emès a la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya. Es tracta d’una sèrie documental que retrata unes infraestructures catalanes, les carreteres, a partir de la història dels seus protagonistes. Es tracta d’un diàleg que va més enllà de la mobilitat i que abasta la història, l’ecologia o la memòria col·lectiva, entre altres aspectes.

En el programa en que es ressegueix la Carretera C-12, una de les parades és el Monestir de les Avellanes. Al reportatge s’expliquen vivències d’una casa religiosa més antiga que la propia carretera.

"Carreteres" Programa TV

Premeu a la imatge per veure el reportatge. 

Discurs de presentació de Josep Pàmies al Monestir de les Avellanes (14 febrer 2015)

Presentació Josep PàmiesEl 14 de febrer 2015 vam tenir el goig de gaudir de la conferència “Plantes medicinals, salut i agricultura ecològica” amb Josep Pàmies, en el marc del programa d’activitats “Avellanes DO” 2015. Us deixem per escrit el discurs de presentació de l’acte:

Benvolguts amics i amigues que ens honreu amb la vostra presència i confiança, sigueu tots i totes benvinguts. Permeteu-me però que doni una cordialíssima benvinguda al Sr. Josep Pàmies. Un home de casa; un home de la Noguera. Gràcies pel que sou i feu. I encara més perquè avui veniu aquí a compartir entre nosaltres la vostra saviesa i experiència.Conferència de Josep Pàmies al Monestir de les Avellanes

Un periodista, no fa gaire temps, va escriure això: La història d’en Josep Pàmies és la d’una rebel·lia. Dintre d’aquesta rebel·lia, un element de continuïtat és l’arrelament a la terra i un altre, el seu tarannà per l’acció directa, sense burocràcies… Pàmies és pagès i viu a Balaguer, a la Noguera. Hi té una explotació on s’hi produeixen verdures… però és molt més que no pas això.

Josep Pàmies al Monestir de les AvellanesJa fa uns vint anys, més o menys, que va abandonar els mètodes moderns de cultiu que fan un ús abusiu de productes químics i de pesticides, per passar al cultiu ecològic; en va resultar una millora radical de la seva pròpia salut i la de les seves terres. Des d’aleshores, el Josep s’ha convertit en un fervent defensor del cultiu ecològic i ha investigat i promou l’ús de les plantes amb propietats medicinals, sobretot l’estèvia i l’absenta. Josep també critica ferotgement la indústria farmacèutica i les empreses que promouen l’ús dels transgènics.

Porta la pagesia a la sang (quatre generacions); als setze anys ja treballava la terra (cultiu de fulles i de flors comestibles). Dedica una part del seu temps a estudiar i a promoure les plantes medicinals (algunes, prohibides). Vinculat al Slow Food, moviment mundial que propugna una alimentació meditada, ecològica i saludable, Pàmies porta molts anys cultivant més de trenta plantes medicinals, entre elles, l’Stevia Rebaudiana, que és un veritable tresor per a les persones amb diabetis, hipertensió, colesterol, tConferència Josep Pàmiesriglicèrids, ansietat, obesitat, etc. Qui no ha sentit parlar de la “dolça revolució…?”

A nivell professional forma part d’una petita empresa familiar “Pàmies Hortícoles S.L.”, de Balaguer, dedicada a la producció curosa de vegetals per al consum humà sota les tècniques tradicionals i amb respecte al medi ambient; recupera per a les amanides herbes del camp, mal anomenades “males herbes” per l’agricultura industrial i química. Es proposa de donar a conèixer temes que el preocupen i que estan relacionats amb l’alimentació i amb la salut, tot aportant les seves experiències amb noves propostes.

Hi ha persones, jo mateix, i potser també algú de vosaltres, que hem sentit a parlar de que el Josep Pàmies és activista i pagès. I jo em pregunto: “és pagès perquè es activista o és activista perquè és pagès?”… Potser al llarg d’aquesta xerrada un tindrem resolt…

Josep Pàmies al MonestirTambé temps enrere la premsa és va fer ressò d´una expressió d´en Pàmies: “Fer balcons de salut”… és a dir, en comptes de tenir-hi només flors, hi ha d’haver les plantes medicinals necessàries… com una farmaciola de primers auxilis: farigola (a Lleida en diem timó), romaní, sàlvia, orenga. Ens hi animen?…

Finalitzo ja. Gràcies senyor Pàmies pels vostres treballs, per les vostres investigacions i per la vostra valentia, que tot cal dir- ho, per promoure costums i hàbits de benestar, per una bona alimentació i una vida més saludable per a tots, especialment pels malats. I perquè sou un dels millor referents de la nostra comarca.

G. Ramon Benseny i Beso
Superior del Monestir de les Avellanes
Os de Balaguer (La Noguera), 14 de febrer de 2015

Discurs inaugural de l’exposició d’il·lustracions de cotxes clàssics de Manel Esteban i Bevià

Manel EstebanDel 7 de febrer al 6 de març podeu gaudir de l’Exposició “Recull d’il·lustracions de cotxes clàssics i veterans” de Manel Esteban i Bevià. (Sala Capitular. Monestir de les Avellanes.) Aquest és el discurs inaugural de l’exposició que va fer el Superior del Monestir, G. Ramon Benseny.

Manel i família, amics i tots que ens acompanyeu aquest matí. Bon dia i sigueu benvinguts. Permeteu-me unes paraules de presentar-vos un bon amic, un gran treballador i un magnífic artista. En Manel Esteban i Bevià
Discurs inauguralNascut a Barcelona l’any 1949, ja des de ben petit demostrà les seves qualitats amb el dibuix tant dins com fora de l’escola. Es fixa en els dibuixants del carrer, en les il·lustracions dels tebeos, etc., i no deixa escapar cap oportunitat per dibuixar. En paraules seves “qualsevol moment i lloc és bo per fer un dibuix, un apunt, un esbós”. Als 18 anys va ingressar a l’Escola Industrial per estudiar Delineació de la branca mecànica, d’acord amb el seu caràcter minuciós i detallista. L’inici professional en el món de les il•lustracions de tema còmic començarà durant la seva etapa al Servei Militar Obligatori, guanyant el primer premi del concurs organitzat al campament de reclutes a Cadis. En Manel és una “vocació permanent” per l´art, principalment pel binomi ”art i vida, ja des de jove i demostrat per mil experiències i treballs.

Cotxes clàssicsL’afició per l’automobilisme començà a través del socorrisme i tècniques de rescat. L’any 1969 participa en la creació de la unitat especial de motos de muntanya ‘Moto Alpina’.
De temperament aventurer, viatger i amant apassionat de la natura i de la zoologia, ja des de ben jove viatja per arreu del món, sense descuidar la seva terra, Catalunya, de la qual n’és un gran amant i bon coneixedor.
És sobretot l’observació minuciosa del que l’envolta la font d’inspiració de les seves il·lustracions, que destaquen per l’alt grau de detallisme en el seu contingut. Mireu, aquí tenim un jubilat ple d’esperit viu i d´una bullent força interior creativa. És innumerable tot el fons del seu treball, tan a nivell internacional com nacional : maquetació, il•lustracions de revistes, llibres, propaganda comercial, i científica, ofimàtica, disseny artístic, felicitacions, etc… Un etc. que seria molt i molt llarg. No li tremola la pols per agafar el llapis, ni se li tanquen el ulls per observar la vida.
ExposicióAvui el nostre Monestir es sent orgullós d´acollir l´obra d´un amic i alhora artista. L´amic Manel és expert de saber fer les coses poc a poc, amb cura, amb atenció, amb constància i mètode, incansable per aprendre i aplicar noves tècniques. Tot això perquè és un home obert, observador i un contemplatiu profund de la bellesa i de la vida. Per això a la seva obre no hi trobaren fades, ni nanos, ni dracs. I troben la història de cada dia, del progrés, el misteri i l´esclat de la natura, de la sorpresa… del que és viu i del que ell sent. És com un “master chef” ninotaire. En Manel transforma el que veu en obra d´art. I a través d´aquesta exposició ens regala un tast del seu art.
Gràcies Manel per confiar amb nosaltres.
Us desitjo a tots i totes i als que vindran a veure l´exposició, que passeu una bona estona, una estona bonica, agraïda…

Gràcies, Manel i endavant.

Germà Ramon Benseny
Superior del Monestir de les Avellanes
7 de febrer de 2015

Intervenció del Dr. Robert Cuellas (Universitat de Lleida). 700 anys d’Ermengol X (+1314-2014)

El passat 18 d’octubre de 2014 commemoràvem al Monestir de les Avellanes el 700 aniversari de la mort d’Ermengol X, comte d’Urgell (+1314-2014). Dels diferents actes realitzats aquell dia, posem a la vostra disposició l’enregistrament de la intervenció del Dr. Robert Cuellas Campodarbe (Universitat de Lleida) en que ens analitzava i interpretava alguns dels fragments més importants del Testament d’Ermengol X.

Recordant el discurs inaugural dels actes de commemoració del 700 aniversari del Comte Ermengol X (1314-2014)

BENVINGUTS A LA FESTA
COMMEMORACIO DELS 700 ANYS DE LA MORT
D’ERMENGOL X, COMTE D´URGELL (+1314)

Ermengol X, un comte, un territoriCom a Superior del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, de la Comunitat de Germans Maristes, i de tots els col·laboradors que hi treballen, us donem una cordial benvinguda. Teniu totes les portes obertes per gaudir d’una tarda plena d’història, música i art. Tot aquest patrimoni monàstic que va ser l’orgull de l’Església d’Urgell, de l’Orde dels Canonges Premonstratesos i de la noble casa comtal d’Urgell des de l’any 1166, ara més que mai, l’hem de sentir nostre perquè som un poble que vol ser fidel a les seves arrels.

Som un racó de Catalunya que feu història i gran part de l’actual Noguera es va forjar per l’impuls polític i social del comte Ermengol X, de la mort del qual ara en commemorem 700 anys. Morí a Camporrells, de l’avui comarca de La Llitera, a finals de juliol de 1314. Ens honra especialment amb la seva presència el Senyor José Guillén, alcalde de Camporrells.

Ermengol X, fou el comte d’Urgell que va aconseguir reunificar i pacificar l’antic comtat d’Urgell. Fou també un gran benefactor del Monestir de les Avellanes i l’artífex de l’actual església gòtica i del panteó dels Comtes d’Urgell situat a l’església del Monestir on ell mateix decidí ser sepultat al costat dels seus avants passats, Ermengol VII i Dolça de Foix, comtes d’Urgell fundadors del Monestir i del seu germà Àlvar de Cabrera, Vescomte d’Àger. Els actes de commemoració pretenen endinsar-nos en la història i orígens de les comarques de l’Urgell i de la Noguera amb un sentit històric però també amb la voluntat de present i futur.

Aquest Monestir i els seus monjos no van recollir tan sols les despulles mortals d’Ermengol X per guardar-les amb veneració i respecte, sinó sobre tot, un esperit, un tarannà, un sentit de territori. Tan de bo que rebem l’impuls i la força de tots els qui van fer possible aquest Monestir i aquest territori des de fa més de 800 anys. El temps passa però la historia continua. Ara més que mai hem de saber escoltar la saviesa de les pedres que porten la saviesa de la història. Els comtes d’Urgell, especialment Ermengol X, en protagonitzà gran part de la història passada. Aquest Monestir no és només un monument del passat, és un fet viu que transcendeix els anys. La nostra Noguera, Casa i Pàtria que ell ens deixà, n’és l’herència que hem d’estimar i revifar. Tenim un passat que ens parla d’esforç i d’amor al territori, de llibertat i de lleialtat, de fe i de treball.

Aquest llegat és principalment la vida de tants homes i dones que ens han precedit. Ara ens toca a nosaltres. No sentim la remor del llegat dels nostres avantpassats? La nostra història s’ha d’escriure i viure amb dones i homes d’avui i a la Catalunya i la Noguera d’ara.

Al el comte Ermengol X volem fer un record agraït i de justícia a tantes generacions, gent de pagesia que han mantingut la fe cristiana i han donat vida i fecunditat als nostres conreus, a les nostres terres i els nostres pobles. Ningú ens pot arrabassar la nostra història ni el nostre llegat espiritual, cultural i social. Som els hereus de generacions de persones que com nosaltres avui, també van viure temps difícils i que van lluitar per vèncer-los i posar el seu granet de sorra per ser el que som avui.

Gràcies a tots i totes per la vostra presència d’amics i amigues; gràcies principalment a les alcaldesses i alcaldes, a les autoritats comarcals i de la Diputació, que sou aquí amb gent dels vostres pobles i institucions per compartir la festa del territori.

Gràcies a la confraria de Campaners de Catalunya, especialment el Sr. Ignasi Cortés, als professors Prim Bertran (Universitat de Barcelona) i Robert Cuellas (Universitat de Lleida), a la Coral Montserrat, del Col·legi Maristes de Lleida. Gràcies a tots els col·laboradors i patrocinadors que any rere any ens ajudeu a fer possible tot un seguit de festes i commemoracions al nostre Monestir, i molt particularment la festa d’avui.

Monestir de les AvellanesUn especial agraïment a l’Ajuntament d’Os de Balaguer, a la nostra alcaldessa, la Sra. Estefania Rufach i a tot el personal de l’ajuntament. La seva col·laboració ha estat total. Al Sr. Pere Prat, president del Consell Comarcal de la Noguera. Al Sr. Josep Maria Roigé, alcalde de Balaguer per la col·laboració i disponibilitat de l’ajuntament balaguerí. A Mossèn Ignasi Navarri, Vicari General del Bisbat d’Urgell, tan vinculat des de la fundació al nostre Monestir. A la Generalitat de Catalunya en la persona del Sr. Jordi Curcó, Director Territorial de Governació de Relacions Institucionals i el Sr. Josep Borrell Director Territorial de Cultura. I finalment el nostre agraïment a l’Excma. Diputació  de Lleida, al seu President l’Excm. senyor Joan Reñé i Huguet i en representació seva, a la Il·lma. Sra. Rosa Maria Perelló, Vicepresidenta segona  i Alcaldessa de Tàrrega.

Gràcies a tots i benvinguts
Visca LA NOGUERA!. Visca les terres d’Urgell!

Germà Ramon Benseny, Superior del Monestir
Santa Maria de Bellpuig de Les Avellanes (Os de Balaguer), 18 d’octubre de 2014

Acte inaugural de l’exposició “Ermites imaginades” al Monestir de les Avellanes

Amic Antoni,
L'artista i el superiorI tots els qui ara ens acompanyeu, principalment la família de nostre artista, sigueu benvinguts “al Convent de les Avellanes”, com es coneix per aquestes comarques, el nostre Monestir.
Presentem una exposició, es a dir, “una narració”, una “certa experiència interior”. Aquí hi ha records, cor, ànima, i mans. Jo no sóc crític d´art. Per tal no espereu cap mena de valoració d´estil… Això en dona molta llibertat.
He de dir que fa dos anys vam obrir al Monestir l´anomenat “Espai de cultura, art i música”, amb la voluntat de trobar-nos amb gent de la nostra terra que ens enriqueix a tots amb les seves inspiracions i treballs. I ara sento molta alegria de presentar l´obra creativa D´UN FILL DE Santa Linya. I passa una cosa molt bonica. Ho explico: l´Antoni ha exposat pels 4 cantons del món, des de Vic i Barcelona al Marroc, passant per Frankfurt, Amsterdam, Suïssa, París, Marsella, Corea, Japó… i molt més.. i ara el tenim aquí, al nostre territori, ben a prop de la casa on va néixer, de les eres on trillaven els seus pares i padrins i dels carrers on va jugar de petit. Com si diguéssim és una retrobada amb les arrels mai oblidades.
Santa Linya, jo ho sabeu, és un poble petit, però ara amb l´obra de l’Antoni és fa gran, tan gran como els llocs on ha exposat les seves obres. Antoni, allí hi portes el nom del nostre poble, del nostre territori.
Aquest matí he mirat bé i tota l´estona jo sol la teva exposició, millor, la teva inspiració i he intentat captar-ne el sentit i n´he tret algunes conclusions.Visitants a l'exposició
D’entrada el títol m´ha complagut molt: “Ermites IMAGINADES: la fascinació per les ermites”. Es bàsic, sense imaginació, que pot ser una mena de recreació de la realitat, no hi pot haver fascinació… La fascinació de la soledat de Sant Urbà, de l’aïllament quasi absolut en un món de sorolls i estridències que fereixen l´ànima… Els risc de la muntanya escarpada com la nostra serra de Monclús, de l´esforç pacificador de sentir-se a prop dels estels… del xiprer solitari que senyala la drecera com una línia infinita. La fusta, el ferro i més encara, el ferro rovellat, , la pissarra, el filferro… son els elements que l´Antoni empra per “narrar” la seva inspiració QUE SI BÉ ÉS “IRREAL” COM ELL MATEIX RECONEIX, NO HI MANCA TENDRESSA i ESPONTANEITAT.
Antoni gràcies per escollir el Monestir, (lo Convent) un lloc tan emblemàtic a la Noguera per compartir amb nosaltres el do del teu art.
Felicitats, que tinguis molt èxit i t´esperem moltes vegades més.

G. Ramon Benseny i Beso (superior del monestir)