L’arqueta de la relíquia de la Santa Sandàlia del Monestir de les Avellanes


Arqueta de la Santa Sandàlia del Monestir de les AvellanesRecentment el Museu Diocesà i Comarcal de Lleida ha incorporat dins de la seva col·lecció una nova obra d’art. Es tracta d’una arqueta amatòria, però no és una arqueta qualsevol, doncs aquesta va contenir almenys entre els s. XV-XIX, la relíquia de la Santa Sandàlia de la Mare de Déu; una de les relíquies més importants del Monestir de les Avellanes.

Aquesta troballa s’ha fet gràcies al conservador del Museu de Lleida, l’Albert Velasco, i al testimoni escrit de l’abat del monestir Jaume Caresmar (1717-1791). A l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes, s’hi preserva el llibre “De Rebus Ecclesiae S. Mariae Bellipodiensis Avellanorum”, una història del Monestir que Caresmar mai arribà a publicar. El text del mateix fou transcrit i traduït pel Germà Marista Eduardo Corredera, text que es publicà l’any 1977 i que teniu disponible a la Biblioteca del Monestir. En aquest llibre Caresmar ens descriu com era l’arqueta que contenia la relíquia de la Santa Sandàlia, copiant-ne a més unes estranyes lletres d’estil gòtic que no sabia que volien dir. El mateix Caresmar es preguntava “Quid autem significent? Oedipum vellem interpretem” (Però que signifiquen? A Èdip voldria per a intèrpret)

Gràcies a aquestes inscripcions gravades a les plaques metàl·liques dels costats de la caixa, es va poder verificar que l’arqueta provenia originàriament del Monestir de les Avellanes i que havia estat custodiant la relíquia de la Santa Sandàlia de la Mare de Déu. En properes ocasions us explicarem més coses sobre aquesta relíquia i la seva vinculació amb el Monestir de les Avellanes. De moment us deixem amb el reportatge que va fer TV3 sobre la troballa i recuperació de l’arqueta que la contenia.

Santa Sandàlia del Monestir de les Avellanes

 Premeu la imatge per veure el vídeo

Anuncis

Terra de Negú, una novel·la del Montsec medieval


Terra-de-NeguRecentment s’ha publicat en format electrònic la novel·la històrica “Terra de Negú” d’Albert Riudeubàs. El Monestir de les Avellanes es fa present en aquesta novel·la per dos motius diferents. El primer perquè la narració comença al S. XVIII i té com a protagonista a Jaume Caresmar (abat del monestir) en la seva tasca d’arxiver. El segon perquè l’autor va sol·licitar a l’actual arxiver del Monestir de les Avellanes que li fes la introducció al llibre. Així doncs història i present del Monestir de les Avellanes es troben, a través dels documents històrics, en aquesta apassionant novel·la medieval. (Descarregueu-vos la introducció i primer capítol de la novel·la)

L’acció de la novel·la es desenvolupa a les terres de Lleida del segle XI, principalment a Artesa de Segre i Àger. En ella s’entremesclen la vida de nobles i plebeus, i també de cristians, jueus i àrabs.
A la fi del segle XVIII, l’abat del monestir de les Avellanes, Jaume Caresmar, és requerit per prestar els seus coneixements d’arxivística a Àger, on es troben uns pergamins oblidats durant centúries. Ordenant els documents troba els vestigis dels qui que van viure al s. XI, que li traslladen els successos d’aquelles èpoques inestables, dels colons urgents de prosperitat a les noves terres conquistades, dels guerrers, de les invasions a les fortaleses de la Marca Hispànica, dels intrigants nobles buscant el desacord de reis i comtes, i de l’amor intens sorgit en moments escombrats per la guerra i l’esclavitud.
El lector conviu en el fragor de la baixa Edat Mitjana, es barreja amb els personatges de ficció i amb diversos personatges històrics com l’abat Jaume Caresmar; l’heroi de frontera, Arnau Mir de Tost, i la seva esposa Arsendis; el comte d’Urgell, Ermengol; el comte de Barcelona, Ramon Berenguer; i el pare de la cultura catalana, el cèlebre i astut abat Oliba.

Albert RiudeubàsAlbert Riudeubàs, nascut el 1965, és veterinari i compagina la seva professió amb l’afició a la lectura, l’escriptura i la història. Ha participat des d’un inici a la revista Tànit amb articles, contes curts i diferents publicacions. També ha participat durant diversos anys al grup d’escriptura de Sant Andreu de la Barca.
TERRA DE NEGÚ és la seva primera novel·la, on l’autor mostra el seu estret vincle amb les terres de Lleida i vol compartir amb el lector les antigues construccions defensives, algunes en excel·lent estat de conservació com el castell de Montsonís, altres desaparegudes, com la d’Artesa de Segre, i unes altres que esperen amb heroisme la seva salvació davant la batalla de l’oblit.

Descarregueu-vos i gaudiu de la novel·la en format electrònic a: http://www.sb-ebooks.cat/l/terra-de-negu-3/

L’escriptor Jordi Mir retorna un llibre de 1760 a l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes


Donació Sr. Jordi Mir a l'AMBAL’escriptor i activista cultural Jordi Mir i Parache fa donació a l’Arxiu del Monestir, d’un llibre de 1760 que havia format part de l’antiga biblioteca dels canonges premonstratesos de Bellpuig de les Avellanes.

Es tracta del llibre “Font mystica, y sagrada del paradis de la iglesia”, editat a Figueres l’any 1760 i que va formar part de la biblioteca particular del Pare Jaume Caresmar i posteriorment del conjunt de la Biblioteca i Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes. Mir l’adquirí fa més de 30 anys a un llibreter de vell i l’emprà en les seves investigacions sobre el català escrit del segle XVIII.

Exemplar 1760 AMBAJordi Mir, és un escriptor nascut a Tremp l’any 1935, afincat a Barcelona des de petit i que ha centrat la seva carrera principalment en l’estudi i investigació de la llengua catalana. Ha estat membre de la Societat Catalana de Geografia de l’Institut d’Estudis Catalans. Va dirigir amb Joan Solà l’edició de l’Obra Completa de Pompeu Fabra publicada a partir del 2008. Fou col·laborador del programa L’indret de la memòria emés per TV3 els anys 1996-1997. Ha guanyat diversos premis i ha estat guardonat amb diverses condecoracions com la Creu de Sant Jordi, l’any 2000.

Terra de Negú, una novel·la històrica ambientada en les aspres terres del Montsec


Terra de Negú és una novel·la històrica ambientada en la Catalunya del segle XI, i concretament centrada en les terres aspres del Montsec.  Albert Riudeubàs és l’autor de l’obra, finalitzada l’estiu del 2010, i que ara està en fase de revisió. Trobareu més informació a http://terradenegu.wordpress.com/

Des del Monestir de les Avellanes ens va cridar l’atenció aquesta novel·la perquè en la primera part hi apareix, a través del protagonisme de l’abat Jaume Caresmar, el Monestir del segle XVIII. El capítol se centra en la petició de l’abat de la Col·legiata d’Àger a Jaume Caresmar, per a que s’encarregués del tractament arxivístic dels documents i pargamins que, des de temps antics, es conservaven a l’arxiu de la col·legiata. Podeu llegir el primer capítol aquí o gaudir del relat que ens en fa el propi autor en el següent vídeo.

Publicat un estudi sobre Jaume Caresmar i la seua obra historiogràfica


En el Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (n. LI 2007-2008), hi trobem l’estudi Jaume Caresmar i les fonts històriques de l’Església Catalana, realitzat pels historiadors Paul Freedman (Yale University)  i Flocel Sabaté (Universitat de Lleida)

L’estudi sobre Jaume Caresmar i les fonts històriques de l’Església Catalana, preten aportar nou coneixement sobre el membre més destacat de l’Escola historiogràfica del Monestir de les Avellanes al segle XVIII. En concret l’estudi aprofuneix sobre el treball de Caresmar en organitzar, protegir i difondre els fons documentals provinents de l’església catalana medieval.

Els autors  ressegueixen la complexa obra de Jaume Caresmar. Una obra incompleta i inèdita que ha estat objecte de dispersions i destruccions a causa dels conflictes bèl·lics, legislacions anticlericals i negligències vers el patrimoni documental, des de l’època napoleònica fins a la guerra civil de 1936/1939.

Aquest estudi recupera de l’oblit la tasca de Jaume Caresmar, canonge premostratenc que fou abat en dues ocasions del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. L’obra de Caresmar, avui desapareguda o dispersa en diversos arxius, representa l’esforç continuat del canonge per a la preservació de les fonts documentals de l’església catalana.

Finalment els autors destaquen que els projectes historiogràfics i de recopil·lació de fons documentals, duts a terme durant el segle XVIII, tot i ser incomplets, són de gran importància per a un futur impuls dels estudis historiogràfics moderns de la Catalunya medieval.