Els lledoners del Monestir de les Avellanes qualificats d’arbres remarcables de Catalunya

Fa escassament uns mesos va sortir editat el llibre Arbres remarcables de Catalunya 100 ombres colossals de Martí Boada Juncà i Arnau Boada Puchol. En aquest llibre hi apareixen cent grans arbres de Catalunya, dels quals se n’ha elegit entre 2 o 3 arbres per comarca. La gran sorpresa ha estat descobrir que un dels dos arbres elegits de la Noguera han estat els lledoners del Monestir de les Avellanes.

Les dades descriptives són que els lledoners es troben a 547 metres sobre el nivell del mar, que  tenen un perímetre en la base de tronc de 4,51 metres, i una alçada aproximada de gairebé 20 metres, amb una capçada de més de 17 metres d’ample.

Els lledoners, com sabeu se situen als antics jardins del Monestir de les Avellanes, i de fet els autors destaquen també altres varietats d’arbres d’aquests jardincs, com ara el roure de fulla petita que té 3,46 metres de volta de canó.

Els motius de la singularitat es deuen a la seua monumentalitat, però també al valor global que formen els grans arbres de l’indret (lledoners, roure de fulla petita i el gran pi blanc) amb la potència visual, mística i arquitectònica que hi aporta l’entorn del monestir.

Ben posats al frontal del monestir, són un testimoni secular, que ratifiquen amb la seva estètica de sentinelles, cepats i completament pacífics.

Els lledoners complementen l’harmonia general dels jardins del monestir. Són un bell anunci de la calma i la pau que pot fornir el Monestir de les Avellanes al visitant de bondat que les cerqui.

Els lledoners centenaris del Monestir de les Avellanes

Al arribar al Monestir de les Avellanes, una de les primeres coses que s’hi veuen són els jardins que hi ha a l’entrada. En aquests jardins, entremig de l’absis de l’església i la Font de la Mallola, hi podeu observar també tres lledoners centenaris que us donen la benvinguda.

Al jardí del Monestir de les Avellanes s’aixequen ben esvelts els tres lledoners centenaris. Tres lledoners que ja apareixen a les primeres fotografies que es van fer del Monestir, cap a finals del segle XIX. En aquells temps el Monestir es trobava en estat de semi abandó. Des de 1840 ja no hi vivien els monjos premostratencs, que van haver de marxar degut a la desamortització. Durant 75 anys, el monestir passà per les mans de diferents propietaris, que amb més o menys tacte el deixaren en un estat lamentable i quasi ruïnós .

Tot i que no sabem qui els hi va plantar o bé quan hi van nàixer, podríem dir que per la grandària del seus troncs i per la seua alçada, es troben en aquest lloc des de temps del monjos premostratencs. De fet a les memòries del Monestir, s’esmenta una plantada d’arbres que es féu a mitjans del segle XVIII. No en parlen però, altres cròniques o la premsa escrita d’anys posteriors, són les fotografies que ens fan evident que l’any 1898 ja hi eren, i d’això ja en fa 110 anys! .

Continua llegint