Recordant el retorn de la Mare de Déu de Bellpuig al Monestir

El divendres 17 de maig arribava enmig d’una gran expectació i amb un llarg repic de campanes, la Mare de Déu de Bellpuig al Monestir de les Avellanes que havia estat casa seva al llarg de més de 500 anys.

La imatge ha ocupat el centre de l’absis de l’església i al llarg d’aquests 10 dies han passat prop de 3000 persones a visitar-la. Pelegrins, autoritats, grups escolars,  passavolants, etc., han tingut l’ocasió de veure-la de prop dins l’església gòtica del monestir.

Els mitjans de comunicació, premsa, ràdio i televisió, han fet una gran difusió de l’esdeveniment.

Al llarg d’aquests 10 dies s’han fet tota mena d’actes i activitats, concerts corals, misses, bateigs i primeres comunions, visites de grups organitzats, visites escolars (han passat 240 alumnes d’escoles de la comarca), etc.

El vídeo que presentem més amunt recull el més representatiu d’aquests esdeveniments.

Avellanes D.O. Viure com Maria de Nazaret (10-12 maig 2013)

Mare de DéuEl monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes està estretament vinculat al nom de Maria. Més de 16 imatges, espais i advocacions estan dedicats a Maria en el marc de la casa i de la finca del Monestir.

Volem aprofitar un cap de setmana del mes marià, el mes de maig, per endinsar-nos en aquesta espiritualitat mariana analitzant les experiències de Maria en l’Anunciació, la Visitació i la seva vida quotidiana, així com la seva experiència de fe. Ens acostarem a Maria a través de la música, dels espais marians, del cinema marià. Una oportunitat per a sentir-nos molt propers a Maria.

PROGRAMA

Divendres nit
  • Arribada per sopar
  • Explicació del D.O.
  • Descans
Dissabte matíMare de Déu
  • Maria de la fe (G. Lluís)
  • Anunciació
  • Visitació
Dissabte tarda:
  • Maria en la música i en la imatge (G. Ramon Serra).
  • Pregària a la Verge del Puig

Dissabte nit:

  • Pel·lícula: “Maria, Madre de Jesús”.
Diumenge matí
  • María de cada dia. (G. Ramon Benseny).
  • Eucaristia

Informació per a les inscripcions

La Mare de Déu del Monestir de les Avellanes ja és al Museu de Lleida

El divendres passat, dia 21 de desembre de 2012, és presentava al Museu Diocesà i Comarcal de Lleida, la Mare de Déu (s. XIV) restaurada. Finalment, després d’un llarg períple, aquesta obra d’art lleidatana torna a ser a les nostres terres i tothom en podrà gaudir.

“Gratitudo me refecit” – Monestir de les Avellanes, Agost de 1945. Ha Triomfat l’amor (3a part)

Han transcorregut ja 9 anys des de la destrucció de la imatge del Puig de la Mare de Déu, l’agost de 1936. La renascuda vida del convent no es conforma amb les lamentacions o somnis. L’amor i la gratitud mouen cors, mans i fins i tot la difícil economia de l’època. Al final el dia 15 “el Cerro de la Virgen se convierte de nuevo en Monumento, Trono y Altar”. Ha triomfat l’amor.

En record d’aquesta data ofereixo al lector uns textos y fragments poètics triats d’entre l’amplia crónica que la revista “Levante” va publicar al seu dia amb aquest títol:

“Homenaje filial que la provincia marista levantina en nombre de los maristas de España, dedica a su reina y madre con motivo de la reposición de la imagen de Nuestra Señora de Avellanas en el cerro de su nombre”.

(“LEVANTE”, Any IV. Octubre de 1945, suplement n. 4, pàgines 1-40. La majoria dels textos són d’un cronista anònim, tot i que algunes poesies són signades pels Germans Pompeyo, Dámaso y Valerio)

  1. “Historia del Monumento” (Hno. Ramón Nonato).  Parte central del discurso:

“Llegó el verano de 1936, año de muerte. Por la cumbre de este   cerro pasó el huracán marxista y el monumento que levantó el amor quedó convertido por el odio en un informe montón de escombros…”

“Dispersados por la persecución, pero no desunidos, nos hemos vuelto a reunir en esta mansión de paz. Desde el primer instante  ha existido y se ha fortalecido en todos los pechos el anhelo de ver repuesto el trono de nuestra Madre, desde el que ha de seguir bendiciendo la Casa y su moradores…”

“Deseábamos elevar un MONUMENTO DE GRATITUD a  nuestra Madre y a falta de elementos arquitectónicos nos sobraban arrestos para humillar las más  altas cumbres y colocar sobre ellas un símbolo que fuera la manifestación de que el odio nos puede perseguir, incluso matar, pero destruir en nosotros el amor a nuestra Reina y Señora, eso, jamás.  Estos sentimientos filiales  de los que integramos la Provincia Marista de Levante, los pregonará este monumento desde una de sus lápidas a las Generaciones futuras: Gratitudo me refecit”

Fragment d’una poesía crada per l’ocasió pel Germà Pompeyo y recitada aquell mateix dia:

“Muy alta está la Virgen, la cumbre alta
para llegar al cielo, ¡cuán poco falta!
Ya preside la Virgen tierra y convento,
desde el altar sagrado del Monumento.
Allí miran sus hijos cuando amanece,
desde allí los bendice cuando anochece.
Amorosa Virgen de las Avellanas,
que llevas en brazos al Hijo del alma,
que llevas ternura pintada en la cara
y en el Cerro has puesto las divinas plantas,
mira de tus hijos las piadosas ansias.
No te muestres nunca sorda a sus plegarias,
sé para el Convento, providencia santa.
Por fin ha salido ganoso el empeño,
y aquello que ha poco tan solo era un sueño,
ya es cosa cumplida.Ya está nuestra Virgen y Madre querida,
mirando al Convento
con tierno cariño desde el Monumento.
Honor a la Virgen bendita, honor a la
Reina ensalzada,
Amor a María que es Virgen,
que es Reina, que es Madre adorada en
este altozano,
por siempre bendito, por siempre
mariano.” Por la transcripción:

Transcripció per: G. Ramón Benseny / Monestir de les Avellanes,
maig de 2012

Vegeu també: 1a part i 2a part del text