De re apicula i la mel del Monestir de les Avellanes (3a part)

Recordem que a inicis dels anys 20 del segle passat, els Germans Maristes havien introduït la moderna apicultura mòbil a la comarca de la Noguera, a través de l’explotació de les abelles que tenien al Monestir de les Avellanes. A continuació us transcrivim l’article “La Colmena Moderna”, que es va publicar el 17 de maig de 1927 al rotatiu El diario de Lérida.

La base de la riquesa mel·lífera és el rusc mòbil. La Terra Ferma és rica en floració i mel, riquesa que es perd per negligència, rutina i ignorància del nostre poble.

Per tal de combatre aquesta ignorància i donar els mitjans pràctics per a recollir aquesta mel, es va fer un conferència el dia 8 de maig a la vila d’Àger. El G. Lucio, religiós marista del convent de N. S. de Bellpuig de les Avellanes, especialitzat en aquest ram de producció, amb resultats extraordinaris, fruit dels seus coneixements i llarga experiència, en fou l’amfitrió.

Per escoltar les paraules del modern apicultor, va acudir a Àger un nombrós públic de la vall, juntament amb els nens de les Escoles Municipals, acompanyats del seus mestres, així com entusiastes admiradors de l’apicultura moderna.

La conferència, a més de la teoria sobre els punts essencials del manteniment i explotació de l’abella, segons els sistemes moderns, va ser una lliçó pràctica per a tots els assistents. Es va posar a la vista un rusc, a partir de la qual es van explicar les avantatges que tenen aquest tipus de ruscs.

Els oients, es van convèncer de la poca despesa que exigeix una indústria que rendeix més benefici que qualsevol altra; assegurant un rendiment anual de 50 pessetes per rusc. Els instruments necessaris són, una centrifugadora o extractor, un desoperculador, un raspall, un esperó, caixes porta panells, cera fosa i una llanterna.

Amb la participació dels oients, es van fer les operacions d’extracció de mel dels panells, us de la centrifugadora, muntatge de panells i introduir cera fosa. Finalment com a colofó de la conferència, es fa fer el trasllat d’un rusc fix a un de mòbil, introduint l’eixam per damunt de la caixa. Tot davant dels més valents que van vèncer la por, que van honorar a les abelles donant-los confiança, a la qual van correspondre elles sense picar a ningú.

En fer aquesta última operació, es va utilitzar la manxa per tirar fum a les abelles, amb la qual cosa es domina y amansa la bravura de les abelles. Així doncs amb atenció i concurrència, van demostrar els habitants de la bonica vall d’Àger, l’entusiasme i amor que sostenen pel progrés i l’avenç.

Als apicultors de sistema fix se’ls va posar prop del conferenciant per tal que veiessin i fessin algunes operacions i palpessin lo fàcil que els seria aplicar els mètodes moderns a l’explotació de l’abella, i no perdre la rica floració de romaní, i altres plantes mel·líferes de la comarca de la Noguera, el rendiment anual de la qual es pot avaluar en uns 8.000 quilograms com a mínim per a la vall d’Àger.

Vegeu també: 1a i 2a part

De re apicula i la mel del Monestir de les Avellanes (2a part)

L’any 1915 el Germà Lucio, fou nomenat encarregat de les abelles del Monestir de les Avellanes, amb l’objectiu de mantenir i engrandir les 8 arnes primitives. El G. Lucio va acceptar l’encàrrec amb la condició que pogués aplicar els avenços de l’anomenada indústria apícola mobilista.

Les condicions del G. Lucio van ser acceptades pel G. Provincial, qui es feu càrrec de les despeses per tal d’invertir en la introducció de la moderna apicultura mobilista al Monestir de les Avellanes. Per tal d’introduir aquest model d’apicultura, el germà encarregat s’estudià la poca teoria que hi havia i viatjà pel territori fent estades en aquelles granges apícoles on ja s’havia introduït el nou model d’explotació de la mel.

El mes de març de 1916 es varen traslladar les 8 arnes primitives als nous quadres mòbils,  aprofitant tots els bocins de les bresques velles i lligant-les a les noves. Una operació que les abelles van acceptar, ja que al cap de deu dies ja havien soldat les bresques als nous quadres de cera.

Arribat el mes de maig es va posar en marxa la màquina centrifugadora obtenint, en un mes, fins a 300 quilograms de mel. La venta d’aquesta mel no només va permetre recuperar els diners de la inversió, sinó que va resoldre el problema de l’aprofitament de la floració de la finca i dels camps del seu entorn.

Deu anys després, el 1926, les abelles del Monestir de les Avellanes s’havien multiplicat fins a 54 colònies, les quals en anys dolents van arribar a donar fins a 20 kg de mel cada una; i fins als 50 kg en els anys extraordinaris. Tot plegat amb només una mica de paciència i constància.

Llàstima que no estigués més difós aquest sistema d’apicultura arreu del territori, deia el G. Lucio, que creia que, degut a aquesta ignorància es perdien molts diners a l’any, amb els quals es podrien resoldre algunes de les necessitats de les poblacions rurals de la comarca.

(continuarà…)

Vegeu la primera part a: De re apicula i la mel del Monestir de les Avellanes

De re aplicula i la mel del Monestir de les Avellanes

L’any 1910, en arribar els Germans Maristes al vell Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, van trobar col·locades en una cabana mirant al sud, 8 arnes primitives amb abelles. Tal i com era tradicional al país, les arnes eren fetes amb  troncs cilíndrics buidats i també amb canyes teixides i rebossades amb fang i carbó  barrejat amb cendres per a evitar millor la tinya o falsa arna.

Les abelles havien treballat durant temps sense cap ordre, i tota la seua obra estava fixada a les parets de la cabana, impedint revisar les bresques de les arnes, per tal de dirigir el seu treball i poder aconseguir una mica de mel.

El germà Judicael fou l’encarregat de fer produir aquelles primitives arnes. Les circumstàncies del moment el van obligar a seguir utilitzant el mètode de l’apicultura de fixació, i per tant a continuar mantenint les 8 arnes originals fixades a la paret. La producció resultant continuava sent minsa, però com a mínim s’havia salvat la colònia d’abelles originals.

L’any 1913 el G. Eugendus, format amb idees apícoles modernes, fou l’encarregat de les arnes. La voluntat d’ampliar ràpidament el nombre d’arnes el va fer caure en un conjunt d’errors, com el fet de recollir eixams transhumants, que són de poc valor,  i col·locar les arnes en un lloc exposat als vents de ponent, dominants  i forts al Monestir de les Avellanes. Tot hi arribar a ajuntar 30 colònies, l’hivern següent el rusc va quedar reduït a les 8 arnes primitives. Aquest fou el segon intent fracassat de reconstruir el rusc d’abelles del Monestir de les Avellanes.

L’any 1915 hi hagué un tercer intent…. es van salvar les 8 arnes primitives?, es va aconseguir la tan preuada mel de les Avellanes?… si ho voleu saber haureu d’estar atents a la publicació de la segona part de: De re apicula i la mel del Monestir de les Avellanes.