El Monestir de les Avellanes restaura la porta gòtica de l’església

El Monestir de les Avellanes ha dut a terme durant el mes de juny el procés de conservació i
restauració de la porta gòtica de la seva església. Es tracta d’un dels elements
patrimonials d’origen medieval (s. XIV) que es preserven al monestir, declarat Bé
Cultural d’Interès Nacional.

Els treballs s’han centrat en la neteja, eliminació de fauna invasora (algues, fongs, etc.) i
consolidació de les parts que presenten més deteriorament com el rejuntat entre les pedres, la recuperació d’alguna part desapareguda, la reunificació de parts esquedades o en procés de descomposició de la pedra, així com l’ús d’hidorfugants i altres materials que ajudaran a una millor preservació.

La porta exterior de l’església del Monestir de les Avellanes és una estructura de
concepció romànica, però amb elements de transició al gòtic. Conté capitells amb
representació icnogràfica que evidencia l’estreta relació que existia entre el monestir i
els comtes d’Urgell. És també un testimoni d’un dels moments de major esplendor que
va viure l’abadia, al llarg dels seus 850 anys d’història.

La restauració de la porta s’ha dut a terme de la mà del conservador lleidatà Ramon Solé,
acompanyat de tres estudiants, Laura, Iadira i Cèlia que realitzen les pràctiques de final de carrera a l’EscolaSuperior de Conservació i Restauració de Béns Mobles de Catalunya.

Aquesta relació del monestir amb l’ESCRBC va iniciar-se el 2013 arran del procés de restauració del claustre romànic. Fins ara les diferents actuacions s’havien dut a terme al claustre, i a partir d’aquest any han continuat a la porta gòtica.

En els diferents campus de pràctiques realitzats des del 2013 hi ha passat 18 alumnes
que han tingut l’oportunitat de treballar sobre un monument arquitectònic real, així com de realitzar projectes vinculats al seus estudis. Les diferents parts implicades en aquest projecte (Maristes Catalunya, Monestir de les Avellanes, ESCRBC, CRBMC) estan molt
satisfetes de l’experiència col·laborativa realitzada fins ara, i la posen com a model que
podria aplicar-se en altres monuments.

Terror me delevit. La Mare de Déu del Puig 1912-2012 (2a part)

En el següent text s’exposa una relació de fets succeïts després de l’ocupació del Monestir de les Avellanes pel Comitè de Balaguer (27 de juliol de 1936), segons diversos escrits del fons documental marista, conservat a l’Arxiu del Mones

1. H.  Inocencio Martínez Calvo. “Una Comunidad de Mártires”. Editorial Luis Vives, Zaragoza 1967. Capítulo XII “El Convento y la guerra” págs. 186-187.

Destrozos en el Monasterio “Tras la incautación de la casa por el Comité de Balaguer, pronto empezaron las escenas de burla y profanación de todo lo sagrado. La artística Cruz de Término, asentada en la revuelta que da principio al camino de Vilanova, cayó totalmente destruida, no bajo el peso de los siglos, pues databa del siglo XIV, sino a golpes de fusil, pico y martillo…

Y ya puestos en el camino prosigamos hasta el Monumento a la Virgen del Cerro. Aquel pulpo pétreo que soportaba una elegante y cariñosa estatua de la Virgen con el Niño, la misma que, desde 1912, veía subir cada sábado a sus hijos desde el santo cenobio para postrarse ante sus plantas… cayó con igual furia y sacrílega mano, hasta no quedar piedra sobre piedra…”

2.  Stella Maris. Vol. V, año XVII, nº 139, mayo de 1938, pág. 253“… la casa está bien conservada y la finca también. Eso sí, los “sin Dios” han dejado muestras de su paso en la desaparición de las cruces del cementerio, en el “derribo de la Virgen de la Montaña” y en la decapitación de la Virgen de la Fuente, entre otras…”

3. “Bulletin de l’Institut des Petits Frères de Marie”. (Grugliasco-Italia) Vol. XVI, nº 113, juilliet, 1938, pág.173. 

En relación con unas fotografías enviadas a la redacción del “Bulletin”- Le piédestal dynamité de la statue de N.D. des Avellanes (photo, pg.180.)

“… Peu  après cette lettre nous arrivaient des photographies nous montrant l’état des lieux. La première montre ce qui reste de la grande croix qui dominai le paysage et la deuxième, l’oeuvre de la dynamite, employée à renverser, non seulement la statue de la Sainte Vierge, mais jusqu´au socle monumental sur laquelle était posée…” 

4. Stella Maris. Vol. V, año XIX, nº 207, junio de 1939, pág. 432.

“El viajero que llega al Convento desde Balaguer pronto nota algunas diferencias: ha sido sacrílegamente profanada y rota  la estatua de la “Virgen de la Colina”, ante la que tantas piadosas salves entonó nuestra estudiosa juventud…”

5. “Levante”. Tomo I, años 1942-1945, año IV, suplemento nº 4, octubre de 1945, pág. 34.
“…Llegó la tormenta, llegó el día de la “siega satánica de cruces”… y hubo otra vez sangre de mártires y también incruento martirio de imágenes sagradas, entre ellas la que durante un cuarto de siglo fuera aquí honrada por corazones amantes…” (Hno. Eusebio José, Avellanes, 15.VIII.1945, en la inauguración del nuevo monumento.)

Alguns interrogants

De fet no s’ha trobat constància clara de la data de destrucció del Monument de la Mare de Déu del Puig. Hom la podria situar cap els primers dies d’agost del 36, segons testimoni verbal que jo mateix vaig recollir l’any 1964 del Sr. Miquel Baldomà (“lo pastisser” de Les Avellanes) que feia, dia per altre,  el recorregut  de la zona,  Avellanes-Convent-Vilanova.

Els Manuscrits: “Cuadernos de Guerra (1936-1937)” dels Germans Hipólito i Moisés, no fan cap esment ni a la destrucció, ni a la possible data. El mateix es pot dir dels Manuscrits del Hno. Hipólito : “Avellanas y la persecución de 1936.” y “La evacuación del Convento, julio-agosto de 1936.”

El Germà Eduardo Corredera: “Páginas de Historia Marista. España 1936-1939” – Gráficas Casulleras – Barcelona, 1977, no  fa cap  menció especial del fet,  ni tan sols dintre d’unes breus ratlles de la pg. 217, sinó és una  al·lusió general  sobre “cremades i destrosses”.

Certament hi ha molt material als nostres arxius d’Avellanes principalment sobre els fets del l’estiu 1936 i la consulta feta,  ni de lluny, és exhaustiva. Pot semblar evident pensar que dintre del dolor respectuós i emocional dels fets,  els “corresponsals de trinxera” (joves estudiants maristes i Germans amagats i perseguits) estaven amb l’ànima ferida per les morts, persecucions, dolors, amagatalls, traïcions, mentides, exili… Tot  era com una flama de dolor immens que marcava històries i estats anímics.  De totes maneres els fets són aquests i testimonis en sobren.

El terror no només va fer caure pedres sagrades i monuments estimats, va ferir vides… Per tal és comprensible que tan  dolor contingut esclatés com un crit de joia inqüestionable aquell 15 d’agost de 1945, quan tota la vall s’omplí d’un cant que  sortia de tots els cors amb una força nova: ”Dios te Salve, Reina y Madre”… ¿Te acuerdas, Madre, te acuerdas, Madre…? El TERROR EM VA DESTRUIR, PERÒ L’AMOR EM VA REFER…

G. Ramon Benseny Beso                                   Les Avellanes – Març 2012