El Monestir de les Avellanes en miniatura!

Des de fa uns dies la sala capitular llueix la maqueta del Monestir de les Avellanes realitzada pel G. Ramon. La maqueta és a escala 1:350 i està situada dintre d’una urna de metacrilat, per protegir-la. El material principal que s’ha utilitzat per fer-la és el paper cartulina, així com petits arbres i altres elements creats especialment per a fer miniatures.

La maqueta no s’ha fet tan sols com element decoratiu, sinó que també té la funció de poder veure, a vista d’ocell, els principals edificis que formen el conjunt del Monestir de les Avellanes.

El G. Ramon, ha pensat emprar la maqueta com a eina pedagògica  per quan es fan les visites guiades. De manera que és una eina que ajudarà als nostres guies en les seues explicacions i als nostres visitants, en identificar d’una forma més clara les diferents parts del monestir. I a entendre així també, els diferents estils artístics i arquitectònics de la casa i les etapes en que es van contruir.

En la maqueta no hi falten elements símbolics de la casa, com l’estàtua de Marcel·lí Champagnat sitauda al claustre, la font de la mallola, l’estàtua de Sant Josep obrer o fins i tot les gàrgoles de l’església del monestir.

G. Ramon, retorn al Monestir de les Avellanes

És la meva segona estada al Monestir de les Avellanes. Vaig viure entre aquests murs els anys 68/69 i 69/70, dos anys de formació com a postulant i novici marista.

He dedicat els darrers quatre anys al projecte ad Gentes, un projecte de missió que té com objectiu animar la vida missionera marista en diferents països de l’Àsia, i he format part els anys 2008 i 2009 de la nova missió a WestBengal, al nord est de l’Índia.

Vaig arribar a la comunitat d’Espiritualitat el primer cap de setmana de setembre del 2010, pocs dies abans de celebrar els actes centrals del Centenari de la presència marista al monestir de les Avellanes. Tot plegat ha suposat un canvi radical a la meva vida que s’havia acostumat al ritme pausat i moltes vegades solitari de l’Índia i ara torno a descobrir la vida de comunitat i una nova espiritualitat en aquest Monestir que ha canviat la seva fisonomia i orientació.

Són molts els reptes que se’m presenten en aquesta nova etapa de la meva vida. Formar part d’aquest nou projecte de la casa d’espiritualitat, col·laborar en la dinamització del Monestir, participar de la vida i activitats de la comunitat, i trobar el meu espai de creixement enmig d’aquests murs que retenen tants segles d’història, de treball silenciós, de vida monàstica i de vida marista.

Tinc l’esperança de poder encaixar en aquest projecte que d’altres han posat en marxa, consolidar el camí que s’ha fet  i poder aportar el meu gra de sorra vivint i compartint l’espiritualitat marista des de la vida comunitària, la pregària i el treball.

El temps serà testimoni d’aquesta nova etapa que enceto amb gran joia i amb la pau instal·lada en el meu cor, disposat a aprendre dels meus germans i amb la il·lusió de compartir aquesta segona estada al Monestir.

g. Ramon