Descobreixen les restes d’Arnau Mir de Tost

Arnau Mir de Tost, va ser el personatge més important en temps de la reconquesta en aquestes terres, després del comte d’Urgell. Nascut entre els riscs del seu afamat i segur castell de Tost, el seu enginy, el seu valor i capacitat militar, li van obrir el pas cap a aquestes terres del sud.

Arnau Mir de Tost va conquerir la vall d’Àger abans del 7 d’agost de 1041. Pretenia a nivell polític i a nivell religiós establir el seu senyoriu corresponent. No s’atreví o no va poder elevar a bisbat el seu territori però va aconseguir que Sant Pere d’Àger fos reconegut com abadiato nullius, depenent immediat de la Seu Apostòlica. Motiu pel qual cap bisbat podia aportar drets concrets sobre Àger.

En el seu testament llegà als seus descendents les seues terres, que foren transformades amb el Vescomtat d’Àger, un vescomte dels quals -Àlvar de Cabrera-, fou enterrat al Monestir de les Avellanes. Arnau Mir de Tost, fou el responsable de la repoblació i de l’estructuració del Pre-pirineu lleidatà en temps medievals.

Hem publicat aquesta entrada, amb textos d’Edurardo Corredera, per celebrar que ahir, dia 3 de desembre del 2009, es van descobrir les  que podrien ser les restes d’Arnau Mir de Tost, sota una llosa de l’església de Sant Vicenç d’Àger.

Segons sembla i explica un document que es va trobar dintre del sepulcre, les despulles d’Arnau Mir es van traslladar en temps de les guerres carlines, de la col·legiata d’Àger a l’església de Sant Vicenç.

Després dels anàlisis d’aquestes restes, s’ha acabat confirmant (gerner del 2010) que es tracta de les restes de 3 persones diferents, tot i que encara no està assegurat, sembla que cap d’elles serien d’Arnau Mirt de Tost. Això significaria que les restes del Vescomte d’Àger, ja s’haurien saquejat abans del segle XIX i dintre de la mateixa Col·legiata d’Àger.

Pel retorn dels sepulcres dels Comtes d’Urgell al Monestir de les Avellanes

Capella dintre del Museu The Cloisters (Nova York) amb els sepulcres dels Comtes d'UrgellJa fa un cert temps vam publicar una entrada en aquest mateix bloc amb el títol el Monestir de les Avellanes i els sepulcres dels Comtes d’Urgell. Encara avui continua sent un dels articles més visitats del bloc. Des d’aquell 1906 en que els sepulcres foren malvenuts, aquests han generat controvèrsia i debat, encara avui ben vius.

Per començar, els sepulcres dels comtes d’Urgell, és un tema present a la bibliografia, amb estudis com els del germà marista Eduardo Corredera, els de Francesca Español, o Gener Gonzalvo, entre altres. Tots vinculats d’alguna forma als primers estudis realitzats pel pare Caresmar, canonge del Monestir de les Avellanes, durant la segona meitat del segle XVIII.

Fins i tot el tema dels sepulcres ha arribat a les noves tecnologies i a les xarxes socials, com per exemple el Facebook, on s’ha creat un grup amb el nom Pel retorn dels sepulcres dels comtes d’Urgell, format per gairebé mil membres. També el mes d’abril, en la visita al Monestir de les Avellanes del Conseller de Cultura, va sorgir la idea de la possible reproducció dels originals, emprant tècniques actuals.

I ara fa unes setmanes es va presentar al Parlament de Catalunya una proposta per tal que la Generalitat de Catalunya iniciés contactes amb el Museu The Cloisters de Nova York. La finalitat d’aquests contactes es conèixer la posició del museu en la negociació d’un possible retorn dels quatre sepulcres gòtics dels Comtes Detall del sepulcres de la comtessa d'Urgell Dolça de Foixd’Urgell a l’església del Monestir de  Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, el seu lloc originari.

Queda pal·les que aquest és un tema encara obert i que seria de justícia retornar aquestes joies de l’escultura gòtica catalana al Monestir de les Avellanes, que és en definitiva el lloc d’on no havien d’haver sortit mai.

El Monestir de les Avellanes i els sepulcres dels Comtes d’Urgell

El Monestir de les Avellanes fou fundat pels Comtes d’Urgell, Ermengol VII i la seua muller Dolça de Foix l’any 1166, per tal que fos habitat per la comunitat de monjos Premostratencs.

Ermengol VII deixà escrit al seu testament, l’any 1177, que volia ser enterrat a l’església del Sepulcre del Comte Ermengol, any 1898Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.

A l’església de Santa Maria de Bellpuig, que he fundat per inspiració divina (…), i a més, el meu cos per ser-hi sepultat, per la humilitat i pobresa d’aquest lloc, (…) (1)

Fou Ermengol X, que amb més ambició, va tirar endavant la reforma del Monestir de les Avellanes per tal de convertir-lo en el Panteó dels Comtes d’Urgell. Ell fou qui va fer construir els sepulcres per als fundadors del Monestir. Al mateix temps hi fou enterrat el seu germà Àlvar de Cabrera, vescomte d’Àger i finalment s’hi feu construir el seu sepulcre on fou enterrat. Així s’escriu l’any 1314 al seu testament:

  • Elegim per al nostre cos, el sepulcre construït a l’església de Santa Maria, del Monestir de Bellpuig, de l’ordre; per a la nostra sepultura (…) (2)

Continua llegint