Monestir de les Avellanes, un altra forma de fer turisme

Fa uns dies vam tindre la sort d’acollir al Monestir de les Avellanes (Noguera alta), un viatge de promoció turística i cultural del cos consular ubicat a Barcelona. Més de cinquanta persones van poder gaudir i descobrir de primera mà un veritable i desconegut paradís com és aquest territori.

Però volia fer esment d’un detall ben curiós i sobre el qual val la pena reflexionar. Entre els assistents hi havia el cònsol de la Xina i la seua esposa, i com què, per una sèrie de casualitats i causalitats, disposem d’una publicació informativa del Monestir escrita en xinès estàndard, naturalment vam aprofitar l’ocasió per mostra’ls-hi.

Quina va ser la nostra sorpresa al veure la gran emoció amb la qual el cònsol va recollir la publicació, la va mostrar a la seua esposa i la va guardar amb gran orgull, absolutament sorprès. M’imagino que si nosaltres anéssim a una petita població de la Xina i ens trobéssim amb un fulletó en català, d’un monestir perdut en qualsevol comarca, ens sentiríem igual d’emocionats i confosos.

Tot això ens serveix per explicar que delicada, agraïda i enriquidora pot ser a vegades la relació amb el viatger turista, i amb quina senzillesa espais més o menys verges, com els que rodegen el Monestir, poden atreure l’atenció de les persones i entusiasmar-los.

Aquest fet també ens ensenya com en un territori com Catalunya, amb vint-i-cinc milions de turistes entre els d’aquí i els de l’estranger, el creixement quantitatiu tan sols pot ser a costa de la qualitat de vida, de la ecologia i del nostre entorn, mentre que el creixement qualitatiu potser senzillament és una qüestió de detall.

Publicat a “Cartas de los lectores” – La Vanguardia, 24 de setembre de 2008 – Otro tipo de turismo

Publicat a “La Carta del dia” – Segre, 29 de setembre de 2008 – Qüestió de detalls

Per Jaume León i Andrés.