Els monjos de Montserrat visiten el Monestir de les Avellanes

Pels volts de la Pasqua els monjos benedictins de l’Abadia de Montserrat realitzen una sortida comunitària. Aquest any han decidit venir a visitar el Monestir de les Avellanes, per conèixer-lo i per compartir amb els maristes la celebració dels seus 100 anys de vida al monestir.

A mig matí ha arribat la comunitat de Montserrat, representada per una cinquantena de monjos. El germans de la comunitat marista de les Avellanes han saludat a l’abat Josep Maria Soler i han donat la benvinguda a tota la comunitat.

Tot seguit hem fet una visita guiada al Monestir, en la qual hem intercanviat opinions sobre la història i els elements patrimonials i artístics que formen el conjunt monumental del Monestir de les Avellanes. La visita ha finalitzat a l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes, on s’ha explicat la funció d’aquest arxiu i els principals fons documentals que custòdia.

Cap a la una del migdia la comunitat ha celebrat l’Eucaristia, a l’Església gòtica del Monestir de les Avellanes, on s’han pogut escoltar i sentir les magnífiques veus dels monjos de Montserrat. I on l’abat ha dedicat unes paraules  agraïnt la bona acollida i felicitant els cent anys dels maristes a les Avellanes.

Acabada la missa hem compartit la taula al menjador del monestir. En acabar el dinar, el G. Isidoro ha obsequiat a la comunitat amb bibliografia del Monestir i amb el vídeo i disc del centenari; al mateix temps els ha convidat a tornar al monestir sempre que vulguessin. La comunitat de Montserrat, molt agraïda ens ha  obsequiat amb dos discs de l’Escolania de Montserrat, i ha acceptat la invitació per a fer estades estivals al Monestir de les Avellanes.

Aprofitant el bon temps i l’estona que quedava s’ha fet un passeig pels voltants de la casa, tot visitant les reformes fetes al cementiri del Monestir. Finalment la comunitat s’ha acomiadat emprenent el camí cap al Sant Crist de Balaguer, última parada abans del retorn a l’abadia de Montserrat.

Monestir de les Avellanes, un lloc de pau obert a tothom

El Monestir de les Avellanes va néixer destinat a ser un lloc de pau i oració. Passats més de 800 anys de la seua història, continua transmeten aquestes sensacions a les persones que el visiten. El temps ha passat, i avui us presentem un Monestir adaptat al segle XXI, però connectat amb les seues arrels i la seua història. Tant els monjos premostratencs ahir, com els germans maristes avui obren el Monestir per acollir tots els qui li arriben; viu així, de manera concreta, la fraternitat universal.

Ara podeu veure aquestes sensacions a través dels vídeo que us presentem a continuació. Us presentem el vídeo en les següents llengües: català, italià (italiano), castellà (castellano) i anglès (english), francès (français). I ben aviat també en altres idiomes, perquè el Monestir de les Avellanes obre les portes a tothom que vulgui viure’l.

Traduzione del testo in italiano

Traducción del texto al castellano

Traduction du texte en français

Guarda il video in italiano

Vea el vídeo en castellano

Watch the video in the English version

Regarder la vidéo en français

Reunió del Grup d’Arxivers de Lleida al Monestir de les Avellanes

Foto de grup de la reunió GALL al Monestir AvellanesEl passat divendres dia 7 de novembre el Grup d’Arxivers de Lleida (GALL) va realitzar la seua segona trobada anual, al Monestir de les Avellanes. Amb l’objectiu de reunir-se, visitar el monestir i els seus arxius i en definitiva passar una jornada de retrobament entre els arxivers i arxiveres de Ponent.

El Grup d’Arxivers de Lleida, més conegut com GALL, va nàixer ara fa uns deu anys amb l’objectiu de realitzar trobades per intercanviar coneixements i experiències entre els arxivers de les comarques de Lleida. Amb els pas dels anys el GALL ha anat augmentant en nombre d’arxivers. Es pot dir que hi són en representació, la gran majoria d’arxius de les comarques de ponent, des d’arxivers municipals, comarcals, passant per la Diputació, fins a institucions com la Universitat de Lleida, l’Institut d’Estudis Ilerdencs, l’Episcopal, el Capitular, l’Audiència i ara també els arxius del germans maristes al Monestir de les Avellanes.

Els actes de la jornada del dia 7 de novembre, van començar puntuals a les 10 del matí amb la recepció dels arxivers i arxiveres del GALL. Tot seguit va començar la reunió en la que es van tractar diversos temesVisita del GALL al Monestir de les Avellanes relacionats amb l’arxivística i també amb els arxius lleidatans, tot plegat fins a l’altura de les 12 del migdia.

A continuació es va fer la visita a l’arxiu del Monestir de les Avellanes, format principalment per l’arxiu històric dels germans maristes de Catalunya, on es va fer una breu explicació de la història de l’arxiu, quins tipus de documents el formen i quin treball arxivístic s’hi està realitzant.

Continua llegint

Un basc al Monestir de les Avellanes

Me acordaré de éste sitio por muchas razones. La más importante, porque para un tartamudo es un sueño llegar a poder hablar bien y yo aquí lo he conseguido gracias a un buen samaritano llamado Josep. ¡Qué grande eres amigo!. Gracias.

Intentaré seguir tus consejos volveré a menudo aquí, cuando mi mente necesite escapar del estrés urbano y disfrutar tranquilamente de éste remanso de paz.

Gracias a Isidoro, Luis, a los Jaumes por aguantarme y a Robert por el paseo sobre la historia del Monasterio.

Leku honen erabakiko naiz arrazoi askotatik. Baina garrantzizkoa, hitz-motel bat lo bat delako mintzatu ondo eta nik hemen samariar on bat deituari esker lortu dudalako Josep. Handia zarela laguna!. Graziak.

Jarraikitzea saiatuko dut zure kontseiluak txikira itzuliko naiz hemen, nire buruak behar izan dezanean alde egitea estres hiritarraren eta gozatzea lasai Honen leku baketsua.

Isidoro-ri esker, Luis, eutsi nire burua Jaumes-i eta Robert-i Monasterioaren historiaren gainetik paseoagatik.

Carlos Gutiérrez Seco (Eibar – Euskal Herria)

Monestir de les Avellanes, un altra forma de fer turisme

Fa uns dies vam tindre la sort d’acollir al Monestir de les Avellanes (Noguera alta), un viatge de promoció turística i cultural del cos consular ubicat a Barcelona. Més de cinquanta persones van poder gaudir i descobrir de primera mà un veritable i desconegut paradís com és aquest territori.

Però volia fer esment d’un detall ben curiós i sobre el qual val la pena reflexionar. Entre els assistents hi havia el cònsol de la Xina i la seua esposa, i com què, per una sèrie de casualitats i causalitats, disposem d’una publicació informativa del Monestir escrita en xinès estàndard, naturalment vam aprofitar l’ocasió per mostra’ls-hi.

Quina va ser la nostra sorpresa al veure la gran emoció amb la qual el cònsol va recollir la publicació, la va mostrar a la seua esposa i la va guardar amb gran orgull, absolutament sorprès. M’imagino que si nosaltres anéssim a una petita població de la Xina i ens trobéssim amb un fulletó en català, d’un monestir perdut en qualsevol comarca, ens sentiríem igual d’emocionats i confosos.

Tot això ens serveix per explicar que delicada, agraïda i enriquidora pot ser a vegades la relació amb el viatger turista, i amb quina senzillesa espais més o menys verges, com els que rodegen el Monestir, poden atreure l’atenció de les persones i entusiasmar-los.

Aquest fet també ens ensenya com en un territori com Catalunya, amb vint-i-cinc milions de turistes entre els d’aquí i els de l’estranger, el creixement quantitatiu tan sols pot ser a costa de la qualitat de vida, de la ecologia i del nostre entorn, mentre que el creixement qualitatiu potser senzillament és una qüestió de detall.

Publicat a “Cartas de los lectores” – La Vanguardia, 24 de setembre de 2008 – Otro tipo de turismo

Publicat a “La Carta del dia” – Segre, 29 de setembre de 2008 – Qüestió de detalls

Per Jaume León i Andrés.

De Jaén a la Noguera, quinze dies al Monestir de les Avellanes

Soy Carmen, vengo desde Jaén y tengo 32 años, he vivido 15 días en éste monasterio, disfrutando del maravilloso entorno de éste lugar.

En éste tiempo he guardado 7 días de silencio haciendo una terapia para rehabilitarme de la tartamudez y 7 días hablando con fluidez, por primera vez en mi vida.

Nunca olvidaré estos días, éste lugar y su gente.

Un abrazo muy fuerte,

Carmen

Continua llegint