Joan d’Organyà, el Sant Cap i el Monestir de les Avellanes (1a part)

Joan d’Organyà fou dels primers monjos premostratencs que provenien de terres catalanes. Diuen que d’orígens nobles. Hi ha qui afirma que era fill d’Organyà, ja que moltes famílies nobles prenien el nom de la vila d’on eren originàries. Altres diuen que era de Bellcaire d’Urgell, doncs aquesta era la creença popular més estesa, però amb poc fonament històric. Finalment l’historiador Eduardo Corredera apunta a la possibilitat que fos nascut en zones properes al Monestir de les Avellanes. Hipòtesi que recolza perquè el cognom “Organyà”, apareix de forma successiva en documentació dels arxius parroquials de la zona. Per això afirma que el beat Joan va anar al mont Malet, ja que segurament sabia on es situava i que aquestes terres li eren ben conegudes, al igual que els seus homes.

Joan d’Organyà va formar part de la comunitat del Monestir de Vallclara (Conca de Barberà), primera abadia premostratenca de Catalunya, fundada amb el suport del comte Ramon Berenguer IV; així ho diu Jaume Caresmar: d’entre els naturals d’aquí, el primer, o un dels primers a abraçar aquesta ordre fou un jove anomenat Joan d’Organyà. Per motius diversos la comunitat de Vallclara es va dissoldre poc després de la seua fundació, cap al 1158.

Llavors Joan d’Organyà juntament amb altes monjos de la comunitat, es traslladaren cap a terres urgellenques. S’ubicaren al llavors anomenat mont Malet, sobre el poble de Vilanova de la Sal, a uns tres quilòmetres de l’actual Monestir de les Avellanes. Damunt del mont Malet, mirant cap a l’extensa plana d’Urgell hi ha una cova natural on s’establiren els monjos. El lloc tot i les vistes al pla, era molt inhòspit, sense aigua i gairebé sense vegetació. De l’arribada de la comunitat al mont Malet, Caresmar escriu: va obtenir – del Bisbe- permís per instal·lar-s’hi, el primer cop que s’hi va fer celebració fou durant la festa de l’epifania del senyor de l’any 1159.

La vida de Joan d’Organyà i de la resta de la comunitat era molt austera, estaven dedicats a l’oració i a l’espiritualitat, no menjaven carn en tot l’any, només utilitzaven roba feta de lli durant les cerimònies religioses, guardaven silenci de forma continuada, només estava permès descansar en un llit fet de taulons de fusta amb una mica de palla i amb l’hàbit posat. Tot això es feia segons marcava la Regla. La vida al mont Malet era molt dura i tot i que encaixava amb el que cercava el beat, feia molt complicada la vida diària de la comunitat.

Poc a poc es va anar estenent per les terres veïnes la fama de l’austeritat i la santa vida de Joan d’Organyà, de manera que la gent de la contrada va començar a visitar al monjo i a venerar la cova com a lloc de culte. Fins i tot Caresmar esmenta que per caritat i auxili dels pobres, va fundar un hospital no lluny del convent, on rebre i alimentar a peregrins i pobres. Es probable també que abans de l’arribada de Joan d’Organyà, la cova ja fos un espai de culte pagà i que el fet que la comunitat decidís instal·lar-s’hi no fos una decisió presa a l’atzar. De fet el monestir fou consagrat a la Mare de Déu, procediment habitual de l’època (s. XII), sobretot en llocs on hi havia constància de cultes de caràcter local. Tot i que en el cas de Bellpuig el Vell, a qui s’acabà venerant no fou a la Verge, sinó al seu fundador Joan d’Organyà.