El Monestir de les Avellanes acull la campana de Millà


Fa un temps els fills nascuts al poble de Millà (La Noguera), avui deshabitat, van salvar in extremis la campana de la seva església. L’espadanya on se sostenia la campana ja no aguantava més i aquesta amenaçava de caure i desaparèixer per sempre.

Un cop salvada la campana, la melangia s’estenia entre els descendents de Millà cada cop que es trobaven i veien que la campana de seu poble restava emmudida.

Aplec de Sant Llobinet, 5 de juny 2016Davant de la voluntat dels veïns de Millà, que la seva campana tornés a sonar va sorgir la possibilitat que aquesta fos adoptada pel Monestir de les Avellanes i instal·lada al seu campanar.

Per això es reuniren les diferents institucions vinculades a aquest patrimoni: l’Ajuntament d’Àger, la Parròquia d’Àger (Bisbat de Lleida), la Fundació Arnau Mir de Tost, així com els veïns de Millà i la comunitat marista del Monestir de les Avellanes. Tots estaren d’acord en que les campanes estan fetes per sonar i que el Monestir de les Avellanes seria un bon lloc per mantenir preservada i activa la campana de Millà.

El mes de maig de 2016, en l’any del 850 aniversari de la fundació del Monestir de les Avellanes, els veïns de Millà, el rector de la parròquia d’Àger i la comunitat de germans maristes del monestir van signar un acord de cessió de la campana, perquè aquesta fos restaurada i tornés a tocar des del campanar del Monestir de les Avellanes.

Signants de l'acord de cessióUn cop restaurada la campana de Millà, dedicada a Sant Pere i a Sant Llobí, s’instal·là a la cara nord del campanar del Monestir de les Avellanes; d’aquesta manera els veïns de Millà serà el primer que vegin i escoltin quan baixin de la Vall d’Àger.

En record i homenatge al poble de Millà, que la campana de Sant Pere i Sant Llobí torni a sonar!

Festa del primer repic de la Campana de Millà al Monestir de les Avellanes


Festa primer repic Campana de MillàDissabte, 8 d’octubre de 2016 a les 17:00 h., els veïns de Millà i el Monestir de les Avellanes us conviden a la Festa del primer repic de la campana de Millà al Monestir de les Avellanes.

PROGRAMA D’ACTES

17:00 h. Benvinguda i Parlaments A càrrec de: 

  • Robert Porta i Roigé (Director del Monestir de les Avellanes)
  • Mn. Xavier Navarro i Llesta (Parròquia d’Àger i Millà)
  • Sr. Paulino Nadal i Camarasa (Representant dels veïns de Millà)

17:20 h. Cant dels Goigs de Sant Llobí

Amb l’acompanyament de l’organista G. Simeó Camprubí i Salvó (autor de la correcció i normalització lingüística dels goigs)

17:30 h. Repic de la campana de Millà 

Campana de MillàA càrrec del mestre campaner Sr. Ignasi Cortes i Giné (Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya)

I acte seguit repic d’agraïment i homenatge als veïns de Millà amb totes les campanes del Monestir de les Avellanes

  • Campana Santa Maria de Bellpuig.
  • Campana Santiago Apòstol.
  • Campana Sant Llobí i Sant Pere (Millà)

amb els campaners Sr. Ignasi Cortés i Giné,  Sr. Miquel Gregori i Forcat

18:00 h. Final de l’acte amb brindis i pica-pica.

TOTHOM HI ÉS CONVIDAT. US HI ESPEREM!

‘Entrecot aixafat guarnit amb tomàquet i oli de ruca’ el nou plat del Restaurant El Claustre al “Toc de Xef” de Balaguer TV


“Toc de Xef” és un programa de Balaguer TV sobre cuina de la nostra comarca. El Restaurant El Claustre del Monestir de les Avellanes hi participa de la mà del seu xef Bobby Cabral i dels cuiners del seu equip.

En aquest programa de Toc de Xef el xef Bobby Cabral us ensenyarà com cuinar un entrecot aixafat amb tomàquet i oli de ruca. Una manera diferent de degustar un entrecot, que fa que sigui més suau i menys gruixut. Que vagi de gust!

Entrecot Restaurant El ClaustrePremeu la imatge per veure el vídeo

El Monestir de les Avellanes col·labora amb els goigs nous de Sant Llobí


Sant Llobí, ermitaAmb ocasió de la cessió de la campana dedicada a Sant Pere i a Sant Llobí procedent del poble deshabitat de Millà (La Noguera), i que a partir del dia 8 d’octubre tornarà a sonar al campanar del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, s’ha format un agermanament entre els Germans Maristes i els descendents del poble de Millà.
El dia 4 de setembre es farà l’aplec a l’ermita de Sant Llobí, com cada any, i s’hi cantaran els goigs. A fi que no se’n perdi mai més la memòria, el germà marista Simeó Camrpubí  els ha traduït en solfa i normalitzat lingüísticament amb els vist-i-plau de les persones més involucrades i que s’hi han sentit plenament identificats. Us esperem el diumenge 4 de setembre per cantar-los i gaudir-los.
Goig de Sant Llobí

Cap de setmana de ioga al Monestir de les Avellanes (3 i 4 setembre 2016)


“El asiento del corazón”. Un cap de setmana de ioga amb Anna Pujol i Ravi Ramoneda

Lloc: Monestir de les Avellanes (Espai Benestar Personal)
Data: 3 i 4 de setembre 2016.
Inscripcions: retiravellanes@gmail.com o 626321379 (Nur Blanco, s’accepten Whatsapp)

La vida és un interminable joc de desitjos on s’hi juga quelcom més important: la transformació. Desitjar consisteix en transformar-nos per a assolir els anhels, actuar per a confirmar la transició, agrair l’aconseguit i el tornar a començar.

Anna Pujol - Ravi RamCada desig, cada seien al cor és la voluntat de participar en un joc més i més gran, amb la finalitat d’aconseguir la consciència infinita, a través del propi ésser  i dels seus somnis, i retornar així a si mateixa.

Assentar-se al cor, on hi ha el seient de l’amor, l’assentament personal des de la plenitud. El lloc on neix la teva força des de la compassió. És aquí a on anem a dirigir-nos, des del ioga, els seus asanes, les seves meditacions, les seves kíries i el seu camí de transformació i alegria.

Benvinguts! (Sat Nam)

Molt més que una teràpia: una lliçó de vida al Monestir de les Avellanes


Vaig arribar al Monestir de les Avellanes el dia 4 de juny d’enguany amb les maletes a vessar d’il·lusió, però alhora plenes també d’un punt de frisança, deixant enrere la meva família, els meus gossos i la meva tortuga, per iniciar l’aventura més gran de la meva vida: quinze dies de retir en aquest monestir d’origen premonstratès amb el ferm propòsit eradicar el meu problema de tartamudesa. Hauria de passar tota una setmana sencera en silenci i només sentiria el so de la meva veu en els moments dels exercicis vocals. Set dies després iniciaria la parla progressivament.

Monestir de les AvellanesHavent provat ja multitud de professionals mèdics (logopedes, neuròlegs, psicòlegs… amb llurs tractaments pertinents, alguns dels quals em van fer un efecte totalment nul i d’altres vaig aconseguir una certa ajuda en situacions o moments puntuals però que no podia posar en pràctica en les situacions reals de la meva vida) i, davant la frustració, ja gairebé havia tirat la tovallola. Però el dia que vaig sentir enraonar fluidament a una persona que acabava de fer la teràpia al monestir em vaig dir a mi mateixa: “Això és el que he de fer!”. I allà estava jo plantada, rodejada de gent desconeguda en un paratge desconegut per a mi i disposada a donar-li el cop de peu definitiu a la disfèmia.

Però un cop allà vaig intuir que els coneixements que adquiriria en aquell indret no es limitarien només a la teràpia. L’entorn del Monestir convida al recolliment personal que precisa una teràpia d’aquestes característiques. Impacta el gaudi visual ja que, essent al bell mig del la Serra del Montsec i a prop de la plana lleidatana, la combinació de paisatges es magnifica progressivament. D’una banda la serralada calcària amb el caprici de les formes creades pels plecs dels sediments que formen el congost. D’altra banda i més lluny, els daurats camps de cereals a punt per la sega ornats amb minses pinzellades de verd ocupant els turons propers.

Fent els exercicisAmb l’inestimable companyia de les orenetes, que començaven el dia a partir d’un encisador xivarri i un enrenou propi de la hiperactivitat del despertar. Em despertava a les sis del matí tan sols per obrir la finestra de bat a bat i escoltar els cants de tota aquella aucellada. Tanmateix m’acompanyaven també en les estones de relaxament i interludi entre exercici i exercici, amb les seves contínues anades i vingudes al niu per alimentar les cries que, famolenques o curioses, treien tímidament el cap.

Les tranquil·les passejades contemplant magnífiques postes de sol, les espectaculars formes dels núvols produïdes pels dies de vent, el tacte enganxós i exquisidament perfumat de la resina dels arbres… L’estada al monestir em permeté gaudir intensament de cada minut, cada segon, cada estona on el temps s’aturava un instant per permetre la delectança intensa de moments únics i irrepetibles.

L’arquitectura interior i exterior plena de sorpreses, històries i enginys dels seus creadors: la porta medieval immensa exposada que dóna la benvinguda a visitants i hostes, el suplici de l’ascens per l’Escala de l’Enteniment, l’original pas de llum en els passadissos de l’hostatgeria, la representació de l’Escala de Jacob al costat dels jardins…

El tracte amabilíssim del personal de recepció, amb qui vaig compartir impressions i xerrades mentre m’escoltaven amb una paciència infinita la meva parla extraordinàriament lenta.

Monestir de les AvellanesEl personal de cuina que em van preparar la sorpresa d’un pastís d’aniversari especial tenint en compte la meva diabetis i la intolerància a la lactosa perquè pogués bufar espelmes en el primer aniversari que passava lluny dels meus i, a més, sota un complet silenci. Els ho vaig posar difícil, pobres, per a poder discórrer unes postres adequades als meus problemes dietètics… Però se les van enginyar per encabir una espelmeta a sobre d’una descomunal poma cuita que vaig tenir feina a acabar, col·locada a sobre d’un llit de llesques de pinya natural. Un inesperat detall ben original que m’emocionà.

La degustació del sopar medieval que estaven ultimant, amb les explicacions d’en Robert, el director del Monestir. Uns plats exquisits que vaig tenir l’oportunitat de gaudir, assaborir i opinar, mentre escoltava encuriosida totes les explicacions pertinents al procés d’elaboració i la història de cadascun d’aquells plats en el seu context original.

Menció especial pels germans que em van oferir la seva hospitalitat, generositat i companyia, fent-me sentir part del seu entorn per uns dies i no tan sols una hoste més de la Casa d’Espiritualitat. I tot al voltant d’aquella gran taula rodona que compartirem amb el germà Isidoro explicant-nos com feinejava als jardins i a les vinyes, el germà Joaquim i la seva afabilitat, ironia particular del germà Simeó amb qui intercanviàvem impressions musicals molt interessants ja que ell és l’organista del Monestir, el germà Pere amb la seva inseparable ampolleta de Tabasco i les xocolatines del germà Josep. I sense oblidar al germà Miquel, que apareixia enmig del menjador a cada àpat i que cada dia del meu mutisme em mirava amb un somrís mostrant el dit índex davant els seus llavis a mode de silenci. A tots ells moltes gràcies pel seu esperonament. Recordaré amb gran estima totes i cadascuna de les xerrades que hi van haver en aquella taula, algunes de les quals només hi vaig poder participar a través de la llibreta on escrivia les frases durant la setmana de silenci.

I deixo pel final l’agraïment més important. Gràcies infinites a l’hospitalitat d’en Josep Sansalvador i la seva muller Teresa, per acollir-me també a casa seva i per formar part durant aquells dies del seu entorn i la seva vida.

I molt especialment a en Josep, per la seva bondat, honestedat i humilitat, per tot el que em va ensenyar i tot el que vam compartir, per la seva entrega,  per fer-me partícip del seu treball i les seves aficions, per fer que vingués amb ells a la trobada de cap de setmana en el Monestir del Shadow Custom Club on vaig fer noves i bones amistats tot i que no em sentissin la veu en cap moment. Per permetre’m moments especials també durant el curs de cap de setmana d’Atcat (Associació Catalana de la Tartamudesa) que es va celebrar també en el Monestir durant els últims dies de la meva estada.

Trobada al Monestir de les AvellanesGràcies per ser el braç on recolzar-me aquests dies d’aprenentatge i per ser el meu guia. Gràcies per ensenyar-me les estratègies de la parla fluïda creades per Jesús Ordóñez Ancín. També gràcies per tota la valuosa informació complementària de collita pròpia que has afegit a la teràpia i que ha fet que aconseguís una consciència diferent de tot el meu voltant, mirant-lo ara amb uns altres ulls. I, sobretot, gràcies per fer que el moment de les meves primeres paraules fluïdes fos tan emotiu, especial i màgic.

I per últim gràcies per ésser-hi en tot moment. Al marge d’una teràpia, la meva estada en aquest meravellós indret ha estat una lliçó de vida.

Amb tot el respecte que em mereix la Teràpia Ordóñez i la seva preuada aportació en el tractament de la disfèmia jo sempre dic, per contra, que he anat a fer la Teràpia Sansalvador, basada en la Teràpia Ordóñez, però amb l’empremta pròpia d’un d’aquests àngels que de vegades ens trobem inesperadament a la vida.

Text de: Gemma Gregori