El 7 i 8 de juliol de 2022 arriben les XI Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes(Història de l’Església i la religiositat). Després de 2 anys sense poder organitzar-les degut a la pandèmia, arribem a la onzena edició amb el tema “El monacat, més enllà: expansió i missió, s. XII-XVI” (Inscripcions Obertes!)
Aquestes 11es Jornades d’Història de l’Església i la religioistat del Monestir de les Avellanes centrarà en els diferents tipus d’expansió monàstica des de l’edat mitjana fins a la modernitat. L’extensió dels ordes religiosos, primer al món cristià i llavors més enllà d’Europa, significava molt més que una expansió religiosa. Tenia a més a més un impacte en els àmbits culturals, econòmics o intel·lectuals. La presència dels religiosos i religioses era palpable en tot tipus de contactes, interaccions i intercanvis entre pobles a nivell internacional i interècnic.
A través de 10 conferències oferirem una mirada internacional i multidisciplinària a un tema complex i polifacètic. Per una banda s’analitzara l’expansióo del monacat al segle XII i endavant, en concret de monges i monjos del Cister, canonges regulars de Sant Agustí i premonstratesos. Per altra banda s’investigarà l’expansió cristiana més enllà d’Europa, cap al Nou món, amb especial focus en els esforços de conversió de la població nativa a partir de finals del s. XV. En aquest context es tractarà també el tema de les missions i les estratègies dels missioners, tant a la Península Ibèrica com a la resta d’Europa i en Nou Món.
Com cada any, les conferències i els debats estaran complementats per diverses activitats relacionades amb el tema de les actuals jornades.
Sant Bartomeu de Bellpuig i el mausoleu de Ramon Folch de Cardona: un monestir nascut en un món en transformació. (8 de juny, 9:00 h., sortida des del monestir)
IX Sopar Medieval “Més enllà de les taules medievals”
L’expansió culinària a finals de l’edat mitjana en la gastronomia de Madeira (Portugal)
Coincidint amb la Setmana Internacional dels Arxius, el Monestir de les Avellanes organitza el I Recital poètic i musical a les 19h
Ànima és l’essència de l’ésser humà, en la profunditat dels sentiments retrobats i en el sentit pur de l’amor.
Hi participaran els escriptors i poetes: Vicenç Llorca i Montse Rubinat i els músics: Maria Altadilli David Pradas
Aquest recital cerca una simbiosi artística i cultural entre la litaratura, a través de la poesia, la música a través de la veu i el piano, el patrimoni històric i els espais de custòdia de la memòria com són els arxius i les biblioteques.
Aquest recital es durà a terme a l’antic refectori dels monjos i l’entrada serà gratuïta.
Vicenç Llorca (Barcelona, 1965) s’ha dedicat preferentment al conreu literari de la poesia, de l’assaig i de la novel·la. Com a poeta és autor dels llibres La Pèrdua (1987), Places de Mans (1989), L’Amic Desert (1992), Atles d’Aigua (1995), Cel subtil (1999), Paraula del món. Antologia1983-2003 (2004), Ciutats del vers (2005), De les criatures més belles (2006), L’últim nord (2008), Les places d’Ulisses. Poesia reunida 1984-2009 (2010), Calendari d’instints (2014), Cos de poderosa llum (2019) i l’antologia La frase immutable. Poemes escollits (2019). Ha guanyat els premis Salvador Espriu de poesia jove, Ausiàs Marc, Vicent Andrés Estellés, Benvingut Oliver o Vicent Andrés Estellés de Burjassot, entre d’altres. Un dels seus poemes, “Les mans d’una ciutat” es pot llegir sobre un suport escultòric de bronze a la Plaça Catalunya de Santa Coloma de Gramenet.
Montse Rubinat (Barcelona, 1976) escriu poesia, contes infantils i narracions, és editora d’antologies i dinamitzadora cultural. Imparteix conferències de cultura literària i d’història medieval, cursos i tallers d’escriptura, condueix clubs de lectura i de cinefòrum i fa presentacions de llibres. A més, publica articles d’opinió en premsa escrita. Es defineix com a poeta, filosofa metafísica i reflexiva i humanista, reivindicadora de la cultura dels antics grecs i del renaixement italià.
Ha publicat un conjunt de relats en obres col·lectives, A l’ombra del Decameró (2014), L’Esperit de la muntanya (2015), Adéu, falcó de ponent (2016), Si encara hi fossis (2017), A l’ombra de Boccaccio (2018) i El bes etern (2020). Altrament, el 2017 publica el conte infantil La princesa de xocolata i el 2020, Un estel brilla al cel. El 2021 publica el primer poemari, Tornar a néixer. Sota el signe d’omega.
Ha guanyat el 2n Premi Guillem de Belibasta (2015) i ha quedat finalista del Premi de narrativa curta Vent de Port (2016 i 2017) i del I Concurs de relats eròtics DO de vins del Penedès (2018).
Maria Altadill (Tarragona, 1975) Obté el Títol Professional de Cant en el Conservatori de Tarragona el 1998. Aquell mateix any ingressa a la Schola Cantorum Basiliensis (Suïssa), on durant dos anys s’especialitza en música renaixentista i barroca amb el professor Richard Levitt, participant en diversos màsters i projectes dirigits per A. Marcon, J.A. Bötticher, C. Banchini, O. Ghiglia, S. Azzolini… Des de l’any 2000 continúa els seus estudis de cant a la mateixa “Musikhochschule” amb Kurt Widmer, obtenint la llicenciatura l’any 2003. Posteriorment es perfecciona amb Michelle Moser, Heidi Wölnerhansen, Enriqueta Tarrés i Àngel Soler.
Ha cantat com a solista en festivals europeus i sud-americans, sota la direcció de Nicolau de Figueiredo, Bruce Dickey, Charles Toet, Anthony Rooley, i com a membre dels ensembles Cantus Figuratus, dirigit per Dominique Vellard, de I Suonatori di S. Antonio dei Portoghesi, l’Arcadia, Axivil, Exaudi, Camerata Freiburg, amb Widfried Toll, Le Tendre Amour, Los Músicos de su Alteza, La Paix du Parnase, La Cetra, Capriccio Basel, Orchester der Schola Cantorum Basiliensis, Orquestra Julià Carbonell de les Terres de Lleida… I en diferents produccions operístiques a l’Ópera Studio de Ginebra, al Stadt Theater de Basilea, i a l’Auditorio Nacional de Madrid.
David Pradas (1974, Castellserà) és enginyer i músic, formació que seguí paral·lelament i que culminà a Manresa on, mentre acabava enginyeria a la Universitat Politècnica, estudiava harmonia, composició i orquestració amb Manel Camp i Llibert Fortuny, entre d’altres professors. Prèviament havia rebut formació clàssica al Conservatori del Liceu i al de Cervera.
D’aquella època són els seus dos primers discs: L’altra part (1999) i Zodíac (2000) per a piano sol. La dècada següent continuaria la formació de musicologia a la Universidad de la Rioja i producció musical a l’escola Microfusa de Barcelona.
Després de realitzar un postgrau en Composició Musical i Tecnologies Contemporànies a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, funda la productora musical La Gata Roja Produccions espai creatiu que li permet enregistrar des d’aquell moment tots els seus treballs següents: El Balancí (2010) 14 micro-peces per a piano sol per a poesia i dibuix i rEsd9 (2011) el seu primer disc electroacústic on incorpora sons quotidians en un intent d’explorar nous plans sonors.
Les imatges romàniques que ens han arribat als nostres dies han estat en forma de murals que es varen pintar a les parets interiors de d’esglésies entre els segles X i XIII o bé, altres que s’han conservat damunt de taules o talles de fusta. Tot aquesta iconografia formava part de la decoració del temple i de la seva litúrgia medieval, per tant són un llegat imprescindible en la nostra cultura artística.
Presentació de l’autora
Laura Alberich i Lucea és natural de la ciutat de Barcelona on hi viu actualment. Especialitzada en recreació de pintura medieval sobre taula, ha realitzat nombroses exposicions sobre art sacre en diverses ciutats de la geografia del nostre país, així com ha participat en conferències sobre el simbolisme de l’art romànic.
Tot seguint la seva inquietud per l’art medieval, pel simbolisme de les imatges i pel missatge transcendent que aquestes podien revelar, ha assistit a nombrosos cursos i seminaris relacionats amb aquests temes, en especial en el simbolisme hermètic de l’art romànic i mossàrab.
D’altra banda va completar estudis sobre tècniques pictòriques a la Societat Iconogràfica Ortodoxa de Catalunya (any 1998) especialitzant-se en la tècnica del temple a l’ou sobre taula de fusta.
Actualment compagina la recreació d’obres sacres amb la docència d’aquesta tècnica, a la vegada que realitza estudis i tallers sobre l’art, bíblia, símbol i l’hermenèutica de la imatge.
Les obres
L’obra consta d’un grup de taules romàniques que han estat inspirades en un petit recull de les principals representacions pictòriques que es conserven actualment a Catalunya.
Les imatges estan pintades emprant la tècnica tradicional monàstica, utilitzant el tremp a l’ou amb pigments naturals sobre taula de fusta.
L’exposició esta complementada amb la breu descripció d’algunes imatges presentades per a despertar l’interès i l’observació detallada de l’obra.
Espero que en l’aproximació d’aquestes imatges ajudi al visitant a retrobar aquest reso de pau que genera la contemplació del sagrat.
Alguns dels meus treballs i exposicions:
Presentació d’icones:
Novembre 2021- Presentació a la Basílica de La Seu de Manresa de la icona de beatificació de Josep Oriol de Barcelona i companys.
Octubre 2017-Presentació a la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona de la icona de beatificació 109 màrtirs claretians
Novembre 2015- Presentació a la Catedral de Barcelona de la Icona beatificació 26 màrtirs caputxins
Octubre 2012- Presentació Icona Maiestas Domini de Tost per l’àbsida del convent dels caputxins d’Arenys de Mar.
Gener 2020- RECREACIONES ROMANICAS CORONA DE ARAGÓN- Museo Diocesano de Barbastro
Exposicions:
Febrer 2018- ROMÀNIC VIU – Museu Comarcal i Diocesà de Solsona
Abril 2017-RECREACIONS ROMÀNIQUES – Casa Marià Fortuny Amics de Reus
Març 2013-CROMATISMES DIVINS – Espai Von Balthasar Barcelona
Juliol 2011-L’ENCIS DEL ROMÀNIC – El Comú d’Escaldes- Andorra
Juny 2009- ELS ULLS DEL ROMÀNIC – Museu Diocesà de La Seu d’Urgell
Setembre 2007- ICONOS ROMANICOS – Museo del Santuario de la Virgen de la Peña -Graus-
Maig 2005-MOSTRA D’ART SACRE – Escola Universitària Salesiana de Sarrià
Setembre 2004-CLAUSTRE OBERT – Monestir de Sant Jeroni de la Murtra
Setembre 2002-TAULES BIZANTINES I ROMÀNIQUES – Sala expositiva de Can Manent de Premià de Ma
La campana “Sant Marcel·lí Champagnat” clourà el projecte de recuperació del so de les campanes al monestir, iniciat l’any 2010.
El dimecres 20 d’abril a les 10h, en el marc de la 34a Trobada de Campaners d’Os de Balaguer, el Monestir de les Avellanes pujarà al campanar la “Sant Marcel·lí Champagnat”, essent la quarta i última campana que s’instal·larà al campanar del monestir.
Després de ser beneïda es duran a terme els treballs de pujada i instal·lació al campanar, per als quals serà necessària una grua de grans dimensions que superi els aproximadament 40 metres que fa el campanar del monestir, tasques que durà a terme l’empresa especialitzada Carvajal-Corredera, d’Alcoletge.
La “Sant Marcel·lí Champagnat” és una campana obra del mestre Abel Portilla. És l’única campana que s’ha fet tota sencera a Os de Balaguer, des del motlle fins a la fosa, a partir de mètodes totalment artesanals. Fou creada l’any 2019, pesa 750 kg, i s’acompanya d’un jou elaborat amb fusta d’iroco centenari, que s’emmagatzemava a l’antiga fusteria del monestir. La campana és germana de la “Santa Maria de Bellpuig d’Artà” campana que l’Ajuntament d’Os de Balaguer va regalar al poble d’Artà en el marc de l’agermanament dels dos municipis, també l’any 2019.
L’any 2010 la comunitat Marista i l’Associació d’Amics del Monestir de les Avellanes van impulsar el projecte “Que sonin les campanes al monestir” amb l’objectiu de recuperar aquest patrimoni sonor al campanar de l’abadia. Aquell any es va restaurar la “Santiago Apòstol” l’única campana antiga que quedava, i es va fondre a Os de Balaguer la “Santa Maria de Bellpuig”. L’any 2015, els fills del poble de Millà (Vall d’Àger), – avui deshabitat- cediren la campana dedicada a “Sant Pere i Sant Llobí” perquè tornés a sonar. I l’any 2019 s’impulsà la creació i fosa de la “Sant Marcel·lí Champagnat” amb la qual es completa el projecte.
De cara a l’estiu, encara sense una data definida, es farà la festa del primer repic de la campana, amb la qual es vol celebrar aquesta efemèride, posant en valor la recuperació d’aquest patrimoni cultural i sonor i compartint-lo amb tothom que visiti el monestir.
Vegeu la notícia de TV3 (TN Comarques) de quan es va elaborar la campana
El 2 d’abril a les 18h a l’antic refectori dels monjos tindrà lloc la presentació de la novel·la ‘La cel·la blanca’ de l’escriptor vinculat a Vilanova de la Sal, Ricard Pérez i Fuster.
A les 19h continuarà a l’església amb el concert ‘Orgue i veu’ a càrrec de l’organista i pianista Elena Fuster i el baríton Alvaro Honrubia.
En acabar hi haurà copa de vi del Monestir de les Avellanes (DO Costers del Segre) per a tothom.
Entrada gratuïta.
Una activitat impulsada per l’Associació d’Amics del Monestir de les Avellanes amb la col·laboració de la Biblioteca Margarida de Montferrat de Balaguer i la llibreria l’Argonauta.
La cel·la blanca és:
Una crítica a la societat competitiva que arrossega a les persones amb gran sensibilitat a un final que els impedeix assolir el seu espai en la vida.
Aquest any al Monestir de les Avellanes OBRIM PER FESTES! Tindrem els serveis d’hostatgeria oberts el cap de setmana de Nadal i Sant Esteve i també el cap de setmana de cap d’any.
Per als qui vulgueu celebrar el Nadal o Sant Esteve al Restaurant El Claustre del Monestir de les Avellanes us oferim els següents menús especials.
Podeu demanar més informació i/o reservar al 973 43 80 06 o bé avellanes@maristes.org
MENÚ NADAL I SANT ESTEVE (OPCIÓ A)
APERITIUS Taula d’embotits ibèrics amb pa de vidre i tomàquet Cloïsses i musclos a la cassola amb salsa de tomàquet picant Croquetes de pernil ibèric amb all i oli d’alls negres Caragols a la llauna a l’estil de Monestir amb dues salses
ENTRANTS (a escollir) Canelons casolans de bacallà i sípia, gratinats amb beixamel i salsa d’escalivada o bé Micuit de foie casolà amb pa d’especies, seva confitada, aire de poma de Lleida, reducción de P.X. i confitura de mango
SEGONS (a escollir) Sarsuela de rap, lluç i gambes llagosteres amb mongetes vermells saltades i picada d’alls o bé Filet de vedella del país amb escalopa de foie, confitura de violeta, salsa de tòfona i pastanaga baby o bé Arròs caldós de llamàntol fresc amb all I oli de pèsols
LES POSTRES Assortiment de tronc de Nadal, assortiment de torrons i neules
APERITIUS Taula d’embotits ibèrics amb pa de vidre i tomàquet Cloïsses i musclos a la cassola amb salsa de tomàquet picant Croquetes de pernil ibèric amb all i oli d’alls negres Caragols a la llauna a l’estil de Monestir amb dues salses
ENTRANTS Canelons casolans d’ossobuco de vedella, gratinats amb beixamel, salsa de safrà, pastanaga i romaní o bé Secret ibèric cuinat a baixa temperatura, formatge de cabra esmicolat, codonyat casolà i pa de vidre
SEGONS Bacallà gratinat amb all i oli d’alls negres amb patates, pernil ibèric i ceba confitada o bé Espatlla de corder cuinada a baixa temperatura, parmentier de patata i salsa demi-glass o bé Garri desossat i a la planxa amb salsa de ceps frescos i compota de poma
LES POSTRES Assortiment de postres, Tronc de Nadal, Torrons variats i Neules
Monestir de les Avellanes 