Molt més que una teràpia: una lliçó de vida al Monestir de les Avellanes


Vaig arribar al Monestir de les Avellanes el dia 4 de juny d’enguany amb les maletes a vessar d’il·lusió, però alhora plenes també d’un punt de frisança, deixant enrere la meva família, els meus gossos i la meva tortuga, per iniciar l’aventura més gran de la meva vida: quinze dies de retir en aquest monestir d’origen premonstratès amb el ferm propòsit eradicar el meu problema de tartamudesa. Hauria de passar tota una setmana sencera en silenci i només sentiria el so de la meva veu en els moments dels exercicis vocals. Set dies després iniciaria la parla progressivament.

Monestir de les AvellanesHavent provat ja multitud de professionals mèdics (logopedes, neuròlegs, psicòlegs… amb llurs tractaments pertinents, alguns dels quals em van fer un efecte totalment nul i d’altres vaig aconseguir una certa ajuda en situacions o moments puntuals però que no podia posar en pràctica en les situacions reals de la meva vida) i, davant la frustració, ja gairebé havia tirat la tovallola. Però el dia que vaig sentir enraonar fluidament a una persona que acabava de fer la teràpia al monestir em vaig dir a mi mateixa: “Això és el que he de fer!”. I allà estava jo plantada, rodejada de gent desconeguda en un paratge desconegut per a mi i disposada a donar-li el cop de peu definitiu a la disfèmia.

Però un cop allà vaig intuir que els coneixements que adquiriria en aquell indret no es limitarien només a la teràpia. L’entorn del Monestir convida al recolliment personal que precisa una teràpia d’aquestes característiques. Impacta el gaudi visual ja que, essent al bell mig del la Serra del Montsec i a prop de la plana lleidatana, la combinació de paisatges es magnifica progressivament. D’una banda la serralada calcària amb el caprici de les formes creades pels plecs dels sediments que formen el congost. D’altra banda i més lluny, els daurats camps de cereals a punt per la sega ornats amb minses pinzellades de verd ocupant els turons propers.

Fent els exercicisAmb l’inestimable companyia de les orenetes, que començaven el dia a partir d’un encisador xivarri i un enrenou propi de la hiperactivitat del despertar. Em despertava a les sis del matí tan sols per obrir la finestra de bat a bat i escoltar els cants de tota aquella aucellada. Tanmateix m’acompanyaven també en les estones de relaxament i interludi entre exercici i exercici, amb les seves contínues anades i vingudes al niu per alimentar les cries que, famolenques o curioses, treien tímidament el cap.

Les tranquil·les passejades contemplant magnífiques postes de sol, les espectaculars formes dels núvols produïdes pels dies de vent, el tacte enganxós i exquisidament perfumat de la resina dels arbres… L’estada al monestir em permeté gaudir intensament de cada minut, cada segon, cada estona on el temps s’aturava un instant per permetre la delectança intensa de moments únics i irrepetibles.

L’arquitectura interior i exterior plena de sorpreses, històries i enginys dels seus creadors: la porta medieval immensa exposada que dóna la benvinguda a visitants i hostes, el suplici de l’ascens per l’Escala de l’Enteniment, l’original pas de llum en els passadissos de l’hostatgeria, la representació de l’Escala de Jacob al costat dels jardins…

El tracte amabilíssim del personal de recepció, amb qui vaig compartir impressions i xerrades mentre m’escoltaven amb una paciència infinita la meva parla extraordinàriament lenta.

Monestir de les AvellanesEl personal de cuina que em van preparar la sorpresa d’un pastís d’aniversari especial tenint en compte la meva diabetis i la intolerància a la lactosa perquè pogués bufar espelmes en el primer aniversari que passava lluny dels meus i, a més, sota un complet silenci. Els ho vaig posar difícil, pobres, per a poder discórrer unes postres adequades als meus problemes dietètics… Però se les van enginyar per encabir una espelmeta a sobre d’una descomunal poma cuita que vaig tenir feina a acabar, col·locada a sobre d’un llit de llesques de pinya natural. Un inesperat detall ben original que m’emocionà.

La degustació del sopar medieval que estaven ultimant, amb les explicacions d’en Robert, el director del Monestir. Uns plats exquisits que vaig tenir l’oportunitat de gaudir, assaborir i opinar, mentre escoltava encuriosida totes les explicacions pertinents al procés d’elaboració i la història de cadascun d’aquells plats en el seu context original.

Menció especial pels germans que em van oferir la seva hospitalitat, generositat i companyia, fent-me sentir part del seu entorn per uns dies i no tan sols una hoste més de la Casa d’Espiritualitat. I tot al voltant d’aquella gran taula rodona que compartirem amb el germà Isidoro explicant-nos com feinejava als jardins i a les vinyes, el germà Joaquim i la seva afabilitat, ironia particular del germà Simeó amb qui intercanviàvem impressions musicals molt interessants ja que ell és l’organista del Monestir, el germà Pere amb la seva inseparable ampolleta de Tabasco i les xocolatines del germà Josep. I sense oblidar al germà Miquel, que apareixia enmig del menjador a cada àpat i que cada dia del meu mutisme em mirava amb un somrís mostrant el dit índex davant els seus llavis a mode de silenci. A tots ells moltes gràcies pel seu esperonament. Recordaré amb gran estima totes i cadascuna de les xerrades que hi van haver en aquella taula, algunes de les quals només hi vaig poder participar a través de la llibreta on escrivia les frases durant la setmana de silenci.

I deixo pel final l’agraïment més important. Gràcies infinites a l’hospitalitat d’en Josep Sansalvador i la seva muller Teresa, per acollir-me també a casa seva i per formar part durant aquells dies del seu entorn i la seva vida.

I molt especialment a en Josep, per la seva bondat, honestedat i humilitat, per tot el que em va ensenyar i tot el que vam compartir, per la seva entrega,  per fer-me partícip del seu treball i les seves aficions, per fer que vingués amb ells a la trobada de cap de setmana en el Monestir del Shadow Custom Club on vaig fer noves i bones amistats tot i que no em sentissin la veu en cap moment. Per permetre’m moments especials també durant el curs de cap de setmana d’Atcat (Associació Catalana de la Tartamudesa) que es va celebrar també en el Monestir durant els últims dies de la meva estada.

Trobada al Monestir de les AvellanesGràcies per ser el braç on recolzar-me aquests dies d’aprenentatge i per ser el meu guia. Gràcies per ensenyar-me les estratègies de la parla fluïda creades per Jesús Ordóñez Ancín. També gràcies per tota la valuosa informació complementària de collita pròpia que has afegit a la teràpia i que ha fet que aconseguís una consciència diferent de tot el meu voltant, mirant-lo ara amb uns altres ulls. I, sobretot, gràcies per fer que el moment de les meves primeres paraules fluïdes fos tan emotiu, especial i màgic.

I per últim gràcies per ésser-hi en tot moment. Al marge d’una teràpia, la meva estada en aquest meravellós indret ha estat una lliçó de vida.

Amb tot el respecte que em mereix la Teràpia Ordóñez i la seva preuada aportació en el tractament de la disfèmia jo sempre dic, per contra, que he anat a fer la Teràpia Sansalvador, basada en la Teràpia Ordóñez, però amb l’empremta pròpia d’un d’aquests àngels que de vegades ens trobem inesperadament a la vida.

Text de: Gemma Gregori

Monastery of Les Avellanes: Living with the monks


Ara fa uns mesos un grup d’agents de turisme de la Índia i altres països del continent asiàtic van visitar diferents llocs de Catalunya, convidats per l‘Agència Catalana de Turisme. Un d’aquests va ser el Monestir de les Avellanes. Avui us deixem amb aquest article en anglès, escrit per Siddhartha Joshi, un dels touroperadors que va quedar enamorat del Monestir de les Avellanes

Monastery of Les Avellanes: Living with de monks

I fell in love with the Monastery of Les Avellanes from the moment I entered. Much of it had to do with the fact that I was in a bus for a long time in desperate need to use the loo. So the moment I reached here, I ran right into the washroom to do my business, even leaving my bags behind like orphans.

Monastery of Les Avellanes (Foto Siddhartha Joshi)When I walked out again I finally saw how stunning the place actually was. Founded in the year 1166, the monastery has been a center of influence in the region since then. It was also a strong center of power during the medieval ages. The monastic order founded lived on for 650 years and from 1910 onward the Marist brothers have been continuing this tradition. Read more: Monastery of Les Avellanes.

It was still late afternoon and not completely dark so I took my tripod, walked across the road into the open fields and took some shots. Even though my balls froze in the cold, my fingers somehow managed to click the shutter! In an hour it was pitch dark and too cold to stay out, and I walked baby into my room.

Monastery of Les Avellanes 2 ( Siddhartha Joshi)All the rooms at the monastery hotel are actually rooms which were originally used by the monks. And that’s the reason why they are so simple and basic. I loved this part and felt connected to history. My room belonged to a monk as well, but sadly I forgot to capture the details about him there.

The only thing which disappointed me was the lack of good wifi in the rooms. Every time I wanted connection, I had to walk to the reception (thankfully close to my room) and get online. But on second thoughts maybe it was better that way, it certainly made me spend more time being offline🙂

Guided tour of Monastery of Les Avellanes

Later we were given a short guided tour of the place, and that’s when the entire history of the place came right in front of my eyes. The monastery also has an old chapel and we also saw some monks praying in a room on the upper floor. This was really interesting because the abbey wasn’t just a relic from the past converted into a hotel, but a real functioning monastery which was still inhabited by the monks and was a center of learning for them. It was really sad that I didn’t get a chance to interact with them.

Monastery of Les Avellanes ( Siddhartha Joshi)The oldest part of the monastery is the Romanesque cloister and it’s quite a beautiful place. It’s calm and serene and with a small park in the center, it’s a perfect place to look for inspirations.

As a traveller you can also take guided tours of the property. The tour consists of a walk through history from the monastery buildings, sculptures and other details in the environment of the monastery. The duration of the visit is one hour and the language is Catalan, however, do check with the reception if they can do one for you in English (we had our tour in English). Timings: 5pm (Saturdays) and 11.30pm (Sundays).

It wasn’t high tourist season and there were very people around at the property and I could just walk around aimlessly, click and sit around till it was time for dinner. We ate at ‘The Cloister’, a lovely dining place at the heart of the monastery. Happily for me the vegetarian selection was good and the wine even better. Over multiple glasses of wine we all interacted even more freely and the evening became even more fun.

Getting to the Monastery of Les Avellanes

Address
Monastery of Avellanes
Ctra. C-12 Kms. 181
25612th of Balaguer (La Noguera, Lleida)

If you come from the C-12 (from Lleida) to reach Balaguer, always follow the directions towards Ager (C-12)
Coming from the C-12 (from Barcelona, exit A-2) Balaguer enter the first exit, then Roundabout Road of Andorra (C-13) straight on (2nd exit) following Balaguer. Straight Balaguer (provided by C / Urgell). Once you reach the river pass through the bridge (Old Bridge), then continue to the right (you’ll see signs Ager C-12).

Note: The C-12 towards the monastery, once you reach the diversion of Os de Balaguer, do not leave the C-12 and continue straight. After a few kilometers you will see the Monastery of Avellanes.

Monastery of Les Avellanes (Siddhartha Joshi)Text extret de: http://www.sid-thewanderer.com/2016/06/review-monastery-les-avellanes-spain.html

Exposició “Il·lustracions d’arbres en tinta xinesa” al Monestir de les Avellanes


Durant aquest mes d’agost encara podeu gaudir de l’exposició “Il·lustracions d’arbres en tinta xinesa” de l’artista Mercedes de Dalmau. Vegeu l’entrevista que li van fer a Balaguer TV per conèixer de més a prop l’autora de les obres d’art.

Exposició Monestir AvellanesPremeu la imatge per visualitzar el vídeo

Balaguer TV es fa ressò de l’Alpestre, el licor dels Germans Maristes que trobareu al Monestir de les Avellanes


El Monestir de les Avellanes comercialitza les darrers ampolles d’un licor dels germans maristes amb més de 150 anys d’història. Aquest destil·lat es va començar a elaborar al sud de França a mitjans del segle XIX sota el nom d’Arquebuse de L’Hermitage fins que va arribar a Itàlia i el van patentar sota l’etiqueta d’Alpestre.

El fet que l’únic punt de venda a Catalunya de l’Alpestre sigui al Monestir de les Avellanes ha cridat l’atenció al mitjans comarcals com Balaguer TV. A continuació podeu veure la notícia on s’explica l’origen del licor dels Germans Maristes i com arriba al Monestir de les Avellanes.

I si passeu pel Monestir de les Avellanes, no us oblideu d’emportar-vos al vostra ampolla d’Alpestre, no sigui que no en torneu a trobar la propera vegada!

Alpestre a Balaguer TVPremeu la imatge per veure el vídeo

Pastís de cervesa negra del Restaurant El Claustre del Monestir de les Avellanes


Els cuiners del Restaurant El Claustre del Monestir de les Avellanes participen en una nova edició del programa “Toc de Xef” de Balaguer TV. Aquest cop és el cuiner Joan Quesada que ens ensenya a fer unes postres delicioses: “Pastís de cervesa negra”.

Us deixem amb el programa i us animem a fer-lo a casa vostra o a venir al nostre restaurant a degustar-lo.

Pastis de cervesa negraPremeu la imatge per visualitzar el vídeo

Fragments del concert del quartet de flautes “Briccialdi” al Monestir de les Avellanes


El 18 de juny de 2016 va tenir lloc el 3r concert del IV Cicle de Concerts “Música & Patrimoni” del Monestir de les Avellanes (Os de Balaguer). El concert va anar a càrrec del Quartat de Flautes “Briccialdi” i es va realitzar a l’antic refectori dels monjos. Us deixem amb un fragment del concert: