El Monestir de les Avellanes fou fundat pels Comtes d’Urgell, Ermengol VII i la seua muller Dolça de Foix l’any 1166, per tal que fos habitat per la comunitat de monjos Premostratencs.
Ermengol VII deixà escrit al seu testament, l’any 1177, que volia ser enterrat a l’església del 
Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.
A l’església de Santa Maria de Bellpuig, que he fundat per inspiració divina (…), i a més, el meu cos per ser-hi sepultat, per la humilitat i pobresa d’aquest lloc, (…) (1)
Fou Ermengol X, que amb més ambició, va tirar endavant la reforma del Monestir de les Avellanes per tal de convertir-lo en el Panteó dels Comtes d’Urgell. Ell fou qui va fer construir els sepulcres per als fundadors del Monestir. Al mateix temps hi fou enterrat el seu germà Àlvar de Cabrera, vescomte d’Àger i finalment s’hi feu construir el seu sepulcre on fou enterrat. Així s’escriu l’any 1314 al seu testament:
- Elegim per al nostre cos, el sepulcre construït a l’església de Santa Maria, del Monestir de Bellpuig, de l’ordre; per a la nostra sepultura (…) (2)
Des del segle XIV fins als inicis del segle XX aquests sepulcres van estar conservats al seu lloc d’origen, és a dir a l’església del Monestir de les Avellanes.
L’any 1906 el Monestir fou adquirit pel banquer lleidatà Agustí Santesmasses i Pujol. El mateix any venia el sepulcres dels Comtes d’Urgell a un antiquari de Vitòria, pel preu de quinze mil pessetes. 
Abans de la venta però, el majordom del convent i fill de Vilanova de la Sal, Josep Utgé va extreure’n les restes del comtes i les va dipositar sota l’altar de l’església del Monestir. Poc després van ser enterrats de forma més convenient a l’església de Vilanova de la Sal.
La premsa de l’època se’n va fer ressò, sobretot en els primers moments, el bisbe d’Urgell en va reclamar el retorn, ja que n’era el propietari legítim. Fins i tot Francesc Macià, l’any 1907 com a diputat de les Corts, va fer diversos moviments per tal de recuperar els sepulcres.
El ressò inicial reclamant els sepulcres es va anar apagant i finalment els sepulcres no es van recuperar. Els sepulcres foren comprats pels Estats Units d’Amèrica, i actualment es troben al museu The Cloisters de Nova York.
Pel que fa a les restes dels Comtes d’Urgell, l’any 1967 van ser retornades a l’església del Monestir de les Avellanes, provinents de l’església de Vilanova de la Sal, on havien reposat des de 1906. Les restes es col·locaren en dues senzilles arquetes de pedra amb els escuts dels Comtes d’Urgell. Actualment encara es troben a l’església del Monestir de les Avellanes.
L’any 1906 doncs es van perdre definitivament els quatre sepulcres dels Comtes d’Urgell, i amb ells es van perdre quatre joies de l’escultura gòtica catalana.
Monestir de les Avellanes 
Una bona manera de fer una passa per la història del nostre país.
Bona feina, nanos, us segueixo i llegeixo, i quan pugui penso fer-hi la publicitat necessària per donar a conéixer aquest bloc.
Salut!
Moltes gràcies!
Realment fou una gran pèrdua pel patrimoni històric i artístic català. Avui però ens queda recordar-ho, saber que encara que no es trobin al Monestir de les Avellanes, aquest és el seu lloc original, i que tant la fundació del panteó dels Comtes d’Urgell, com la venta dels seus sepulcres són fets que formen part de la nostra història.
Pel que fa al bloc, hi estem treballant, moltes gràcies pels ànims. De moment però estem en la versió beta, a l’espera de poder presentar-lo com a versió original.
Un bon bloc, felicitats !!!
M’encanta la història medieval!! Ja us he enllaçat com a bloc interessant!
Gràcies per les felicitacions,
Esperem intercanviar coneixements d’història medieval, en el nostre cas relacionats amb els Comtes d’Urgell i el Monestir de les Avellanes, tot i que estem oberts a tot!
M’ha agradat saber la història certa dels sepulcres. Sempre havia sentit a dir que “quan estava tot abandonat, un pagès els havia venut als americans”.
Em penso que seré sovint de visita pel bloc.
Doncs m’alegro que et converteixis en un visitant del bloc, i si saps coses sobre el Monestir o tens qualsevol cosa ha explicar no ho dubtis a dir-ho!, ja sigui amb comentaris o bé si vols en forma d’entrada (que et publicaríem).
Sobre els sepulcres l’últim llibre que en parla és el del Gener Gonzalvo i Bou “Història del Panteó dels Comtes d’Urgell“. Tot i que hi ha altra bibliografia. Espero algun dia parlar-ne més concretament.
Sobre la venta dels sepulcres no hi ha cap dubte, fou el banquer Santesmasses de Lleida (llavors propietari del monestir), qui els va vendre a un antiquari de Vitòria/Gasteiz.
Tot és culpa d’aquells mals governs del segle XIX que van robar il·legítimament a partir del 1835 els béns eclesiàstics però, no pas per repartir-los als pobres sinó per vendre’ls a corruptes i enriquits burgesos. En això consistí l’expoli de les desamortitzacions
Conteu amb mi si puc fer arribar a tothom de la meva zona geogràfica (area de Vic ),informació sobre els sepulcres dels comtes d´Urgell i el possible intent del seu retorn a catalunya.
Benvolgut Centellenc,
Moltes gràcies pel teu suport! Es important donar a conèixer arreu del territori català que els sepulcres d’Urgell encara es troben a Nova York i que esperem que un dia tornin al Monestir de les Avellanes.
Sàpigueu que les restes del comtes contínuen al Monestir, tot i que en uns sepulcres més senzills, i que poden ser visitats per tothom!
Salutacions i moltes gràcies!
El mes passat es va subhastar a la sala Balcli´s de Barcelona una escultura de pedra policromada , del segle XIV d´estil gòtic,procedent del monestir de les Avellanes.Es tracta d´una peça única de gran format ( 1.07 m ).
Informat el Parlament de Catalunya i el Departament del Patrimoni de la Generalitat (per mitjà de correu electrònic ) sobre aquest fet,encara m´han de tornar resposta.
També va ser informat l´Ajuntament del qual depent el Monestir de les Avellanes,però igual que abans ,ningú m´ha contestat.
Tot això és molt frustrant ,veure que ningú mou cap fil ,donant la culpa a la crisis de que no hi ha diners per adquirir una peça com aquesta única del patrimoni Català , i que es podria haver salvat.
Queda encara com a esperança el fet que crec que la peça ,finalment ,no es va vendre,sigui perquè la varen retirar, o perquè no va trobar comprador ( 120.000 Euros ).
Benvolgut Centellenc,
En primer lloc li agraïm el seu interès i voluntat en que aquest escultura, procedent en orígen del Monestir de les Avellanes,retorni al patrimoni públic.
En segon lloc l’informem que des del Monestir de les Avellanes, juntament amb altres institucions de les comarques de Lleida, vam fer tot el que estava a les nostres mans per informar a les institucions públiques de la subhasta; de la qual estaven prou informades per part de la casa Balclis.
Finalment li puc afirmar que la peça no es va subhastar, ja que la Generalitat va al·legar que l’obra està delcarada com a Bé Cultural d’Interès Nacional des dels anys 90. Per tant, la subhasta no s’havia dut a terme seguint el procediment legal adequat.
Esperem que en els propers mesos sigui analitzat convenientment aquest tema i que properament aquesta obra d’art retorni al Patrimoni públic, d’on no havia d’haver sortit mai.
Salutacions!
Gracies per la informació, m´heu alegrat el dia.
Gràcies a tu per informar-nos i per seguir el nostre bloc.!
Salutacions