El Monestir de les Avellanes fou fundat pels Comtes d’Urgell, Ermengol VII i la seua muller Dolça de Foix l’any 1166, per tal que fos habitat per la comunitat de monjos Premostratencs.
Ermengol VII deixà escrit al seu testament, l’any 1177, que volia ser enterrat a l’església del 
Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.
A l’església de Santa Maria de Bellpuig, que he fundat per inspiració divina (…), i a més, el meu cos per ser-hi sepultat, per la humilitat i pobresa d’aquest lloc, (…) (1)
Fou Ermengol X, que amb més ambició, va tirar endavant la reforma del Monestir de les Avellanes per tal de convertir-lo en el Panteó dels Comtes d’Urgell. Ell fou qui va fer construir els sepulcres per als fundadors del Monestir. Al mateix temps hi fou enterrat el seu germà Àlvar de Cabrera, vescomte d’Àger i finalment s’hi feu construir el seu sepulcre on fou enterrat. Així s’escriu l’any 1314 al seu testament:
- Elegim per al nostre cos, el sepulcre construït a l’església de Santa Maria, del Monestir de Bellpuig, de l’ordre; per a la nostra sepultura (…) (2)
Des del segle XIV fins als inicis del segle XX aquests sepulcres van estar conservats al seu lloc d’origen, és a dir a l’església del Monestir de les Avellanes.
L’any 1906 el Monestir fou adquirit pel banquer lleidatà Agustí Santesmasses i Pujol. El mateix any venia el sepulcres dels Comtes d’Urgell a un antiquari de Vitòria, pel preu de quinze mil pessetes. 
Abans de la venta però, el majordom del convent i fill de Vilanova de la Sal, Josep Utgé va extreure’n les restes del comtes i les va dipositar sota l’altar de l’església del Monestir. Poc després van ser enterrats de forma més convenient a l’església de Vilanova de la Sal.
La premsa de l’època se’n va fer ressò, sobretot en els primers moments, el bisbe d’Urgell en va reclamar el retorn, ja que n’era el propietari legítim. Fins i tot Francesc Macià, l’any 1907 com a diputat de les Corts, va fer diversos moviments per tal de recuperar els sepulcres.
El ressò inicial reclamant els sepulcres es va anar apagant i finalment els sepulcres no es van recuperar. Els sepulcres foren comprats pels Estats Units d’Amèrica, i actualment es troben al museu The Cloisters de Nova York.
Pel que fa a les restes dels Comtes d’Urgell, l’any 1967 van ser retornades a l’església del Monestir de les Avellanes, provinents de l’església de Vilanova de la Sal, on havien reposat des de 1906. Les restes es col·locaren en dues senzilles arquetes de pedra amb els escuts dels Comtes d’Urgell. Actualment encara es troben a l’església del Monestir de les Avellanes.
L’any 1906 doncs es van perdre definitivament els quatre sepulcres dels Comtes d’Urgell, i amb ells es van perdre quatre joies de l’escultura gòtica catalana.
Castellano
English
Français
Deutsh
Italiano
rojopicanton ha dit,
09/06/2008 a 17:53
Una bona manera de fer una passa per la història del nostre país.
Bona feina, nanos, us segueixo i llegeixo, i quan pugui penso fer-hi la publicitat necessària per donar a conéixer aquest bloc.
Salut!
Monestir Avellanes ha dit,
09/06/2008 a 18:07
Moltes gràcies!
Realment fou una gran pèrdua pel patrimoni històric i artístic català. Avui però ens queda recordar-ho, saber que encara que no es trobin al Monestir de les Avellanes, aquest és el seu lloc original, i que tant la fundació del panteó dels Comtes d’Urgell, com la venta dels seus sepulcres són fets que formen part de la nostra història.
Pel que fa al bloc, hi estem treballant, moltes gràcies pels ànims. De moment però estem en la versió beta, a l’espera de poder presentar-lo com a versió original.
alabast ha dit,
09/06/2008 a 18:43
Un bon bloc, felicitats !!!
bibeuto ha dit,
09/06/2008 a 20:50
M’encanta la història medieval!! Ja us he enllaçat com a bloc interessant!
Monestir Avellanes ha dit,
09/06/2008 a 21:36
Gràcies per les felicitacions,
Esperem intercanviar coneixements d’història medieval, en el nostre cas relacionats amb els Comtes d’Urgell i el Monestir de les Avellanes, tot i que estem oberts a tot!
aliavivo ha dit,
26/06/2008 a 18:28
M’ha agradat saber la història certa dels sepulcres. Sempre havia sentit a dir que “quan estava tot abandonat, un pagès els havia venut als americans”.
Em penso que seré sovint de visita pel bloc.
Robert ha dit,
26/06/2008 a 18:50
Doncs m’alegro que et converteixis en un visitant del bloc, i si saps coses sobre el Monestir o tens qualsevol cosa ha explicar no ho dubtis a dir-ho!, ja sigui amb comentaris o bé si vols en forma d’entrada (que et publicaríem).
Sobre els sepulcres l’últim llibre que en parla és el del Gener Gonzalvo i Bou “Història del Panteó dels Comtes d’Urgell“. Tot i que hi ha altra bibliografia. Espero algun dia parlar-ne més concretament.
Sobre la venta dels sepulcres no hi ha cap dubte, fou el banquer Santesmasses de Lleida (llavors propietari del monestir), qui els va vendre a un antiquari de Vitòria/Gasteiz.
Salvador Solsona ha dit,
11/06/2009 a 20:07
Tot és culpa d’aquells mals governs del segle XIX que van robar il·legítimament a partir del 1835 els béns eclesiàstics però, no pas per repartir-los als pobres sinó per vendre’ls a corruptes i enriquits burgesos. En això consistí l’expoli de les desamortitzacions