La verema al Monestir de les Avellanes, una feina d’equip


Al llarg de la setmana passada es va dur a terme la verema al Monestir de les Avellanes. Hem volgut dedicar-li una entrada mitjançant un reportatge fotogràfic, per tal d’homenatjar a tots els que tant aquest any, com els altres, han tornat a baixar a la vinya per collir el raïm.

És també una manera de mostrar el treball manual al camp, ara que cada cop va desapareixent, i va sent substituït per la mecanització i modernització de les tasques agrícoles. A la vinya del Monestir de les Avellanes, encara avui la verema és una tasca gairebé artesanal i sobretot de treball en equip.

Vaig tot seguit a coure aquelles menges

que no tan sols la terra m’ha donat,

sinó la cura amb què les vaig regar

anys i més anys, en dies de sequera,

per l’àrid temps. Les coc amb poca sal,

que no perdessin el seu gust, i sense

massa condiments: sé prou, amics,

que no estimeu la cuina complicada.

Beguem el vi de la collita pròpia,

que sé com està fet: vaig veremar el vinyet

de ceps d’amor, d’anhel i de recança,

mirant el mar, i vaig premsar el raïm

amb peus de caminant, i va passar en el cup

els dies justos.

Ara, amics, anem

a celebrar l’àpat companyonívol;

de res no cal parlar, que la guspira

de l’esperit es manifesta als ulls

i som un tot sabent-nos solidaris.

(Vinyoli, Joan. “Poema V d’Elegia de Vallvidrera. Passeig d’aniversari. 2a ed. Barcelona: Empúries, 1985)

I ara ens toca esperar uns mesos per poder gaudir del vi de l’anyada 2008.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s