Una tempesta de tarda, de l’estiu de 1773 (1a part)

El canonge Ribot, de la comunitat premonstratenca de Bellpuig de les Avellanes, recordava -tot redactant les memòries del monestir- aquella tarda de 1773.

Imaginari capítol dels canonges a la Sala Capitular de Bellpuig de les AvellanesEn aquells temps el canonge Ribot encara era un novici, pas previ  per arribar a ser canonge i passar a formar part de la comunitat de Bellpuig. Aquell matí d’agost sentí la campana que anunciava la pregària dels laudes. Havent passat ja la festivitat de l’Assumpció de la Mare de Déu, aixecar-se a l’hora dels laudes significava que encara no havia eixit el sol.

Després de la pregària, el pare abat cridà a tota la comunitat per a realitzar el capítol a la sala capitular. Els novicis, com sempre, s’avançaren per posar-se a les finestres, ja que només els canonges podien participar del capítol, mentre que la resta l’havien de seguir des del claustre.

Asseguts cada canonge al seu lloc corresponent, l’abat des de la seua trona, obrí el capítol. Entre tant el novici Ribot no podia deixar d’admirar aquell petit i acollidor espai de reunió, la simbologia del qual el transportava a temps medievals, quan s’hi havien pres decisions com l’embarcament cap a Mallorca per formar la comunitat de Bellpuig d’Artà, o bé la decisió de construir el pou del gel…. Precisament el pare abat esmentava en aquell moment la improrrogable reparació de les parets del pou del gel, ja que aquestes no aguantaven prou el fred i per tant la producció de gel havia minvat.

Tot i que la disciplina dels canonges respecte a l’abat era inqüestionable, hi hagué un murmureig general dintre i fora de la sala. Doncs en ple mes d’agost i després de les festes, a ningú li agradava posar-se a reparar les altes parets del pou del gel. L’abat ordenà silenci tot dient que ja s’havia prorrogat prou aquesta tasca i que calia deixar-la acabada abans de la verema.L'imaginari paleta de Vilanova i la seua mula, anant cap al Pou del Gel

En aquell moment se sentí el toc de la campana, que anunciava visita, era el paleta de Vilanova de la Sal, que ja havia arribat per tal de donar un cop de mà en l’obra del pou. En silenci, s’aixecà el capítol i travessant el claustre els canonges es disposaren a preparar la mula i carregar el carro amb taulons, cabassos i la resta d’eines pertinents.

El canonge Combella, gran coneixedor del clima i encarregat, en temps de sequera, de les pregàries per demanar pluja al Sant Cap; es mirà el cel i digué que el pare abat havia escollit un bon dia per treballar a l’exterior. El pou del gel estava situat a la obaga i per tant faria menys calor, i segons ell els encarregats de la reforma del pou podrien descansar a la fresca del vespre, després del dia dur que els esperava…. (continuarà)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s